Que li donin el Goya

Una cosa se li ha de reconèixer: li ha tocat interpretar un dels papers més complicats de la seva carrera en un dels guions més enrevessats dels darrers temps. Un dels protagonistes de la sèrie, un advocat madrileny que va dedicar els seus primers anys a treballar en entitats relacionades amb la immigració i que es va afiliar al Partit Socialista per defensar les seves idees, va veure recompensada la seva dedicació amb la designació com a portaveu de la formació en el Congrés dels Diputats. Més encara, el darrer secretari general (per ara) que ha tengut el PSOE el va situar com la seva mà dreta, i junts varen repetir fins a l’extenuació que no significa no.

Però les vicissituds de la vida obligaren a Antonio Hernando, polític de soca-rel, a renunciar als seus principis i, com a l’Orient Express, participar en l’apunyalament col·lectiu del que fins aleshores havia estat el seu company de fatigues, enarborant el “¡Por España!” en un capítol memorable que només una directora com Susana Díaz podria filmar amb aquesta mestria.

Avui, la sèrie continua oferint-nos moments memorables. Ahir mateix, sense anar més enfora, el portaveu que la ment retorçuda dels guionistes mantenen per defensar just el contrari del que defensava abans de la defenestració de Pedro Sánchez demostrava les seves dots interpretatives i assegurava alhora que el seu partit ja li està posant les coses clares al PP, però que permetrà que un ministre reprovat per la majoria de la Cambra (i que suposarà “una destrossa” per a la institució) presideixi la Comissió d’Afers Estrangers. Serà aquest un aperitiu del capítol de final d’any, on, també “por el bien de todos los españoles”, veurem una altra solemne actuació d’Antonio Hernando defensant l’abstenció del seu grup en l’aprovació dels pressuposts? Continuau atents a les vostres pantalles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *