Què passa a Veneçuela a un any de Chávez?

No puc parlar d’Ucraïna perquè no hi estat mai i no conec la societat, ni el context, ni la trajectòria. Podria opinar a partir del que he sentit als mitjans de comunicació, però estaria parlant per parlar i podria equivocar-me fàcilment.
Amb Veneçuela no em passa el mateix. Fa 16 anys que segueixo la política d’aquest país i el vaig visitar durant dos intensos mesos el 2005 (ja comença a fer massa temps…) entrevistant a gent d’un bàndol i l’altre. Respecte les notícies que ens fan arribar les televisions occidentals, no puc assegurar que no siguin casos de repressió condemnable i que es tracti de muntatges de l’oposició per desacreditar el govern, però tinc moltes sospites d’això segon, perquè ja va passar el 2002.

Llavors es va acabar demostrant que franctiradors a sou de l’oposició havien disparat contra les manifestacions opositores i havien matat manifestants per fomentar un aixecament militar contra el govern. Fa una setmana, una veneçolana que viu a Barcelona em deia: “El pueblo se està manifestando y Maduro los reprime. ¡No se puede aguantar! No se a que estan esperando los militares…”. I és el que l’oposició està buscant: Revocar el mandat democràtic amb un cop d’estat. A Chávez van intentar cooptar-lo al principi, el van criticar després, el van intentar destituir infructuosament en un referèndum revocatori (una figura electoral de la Constitució bolivariana), el 2002 van intentar derrocar-lo en un cop d’estat i, cas únic al món, el poble i l’exèrcit el van restituir… Per tant, l’oposició ja havia tirat la tovallola i esperava resignada per pura impotència.

Fa un any, quan Chávez va morir, van pensar que els havia arribat l’hora i que tot tornaria a ser com abans. Però el chavisme, que significa que el poble pobre té el seu lloc en la política veneçolana, no serà una cosa a la que els veneçolans renunciïn sense oferir resistència. Maduro va guanyar altra volta amb un avantatge de 224.268 vots, que és un marge menor a conteses anteriors, però és força normal al succeir a un líder molt carismàtic. I és veritat que l’oposició compta amb 7 milions de vots, cosa que li permet convocar marxes multitudinàries, però això no vol dir que tingui cap mandat democràtic. I hauria d’esperar-se a les pròximes eleccions per veure qui convenç més llavors. És clar que el pànic de les classes altes és que Maduro convenci i es perpetuï una situació que no els satisfà. Per això cal fer-lo caure abans de les eleccions.

Va ser el model contra Allende: Crear molt soroll, perjudicar el país econòmicament, crear aldarulls, i buscar algun error del govern, tot comptant amb l’ajut d’occident. I és que occident desaprova el rumb que ha agafat l’Amèrica Llatina, inspirat en bona mesura en Chávez, de reprendre el control de la sobirania davant les empreses transnacionals. Aquestes estaven acostumades a saquejar el continent, instal•lat en el neoliberalisme, després de dècades de deute extern i mesures d’ajustament estructural. També a Europa haurem de reapropiar-nos sobiranament després d’aquest austeritat suïcida. De moment, i respecte a Veneçuela, estiguem preparats per desenmascarar qualsevol intent antidemocràtic de revertir el mandat popular per satisfer el poder econòmic nacional i internacional.

0 comentaris a “Què passa a Veneçuela a un any de Chávez?

  1. Fa unes tres setmanes, un dissabte baixaba per Jaume III i a la plaça del final del Born me vaig topar amb un grupet molt reduït de joves amb la bandera veneçolana pegant crits contra Maduro. M’hi vaig aturar i vaig aprofitar per fer una petita xerrada. Jo a favor de Maduro. El primer que me va sorprendra es que tenien pinta per la forma de vestir d’un nivell económic alt. i pel que fa al seu discurs no sortien d’uns slogans prefabricats.
    I jo me deman?? Aquestes mínses i minis manifestacions, tant lluny del seu país, qui les subvenciona ? i pel vist per la Tele están exteses a diferents països. NO CREC QUE SIGUI LA VEU DEL POBLE RECLAMAN JUSTÍCIA.

  2. Este señor estuvo dos meses en Vzla en el año 2005 y se considera todo un experto en materia venezolana. No señor Jordi, así no funcionan las cosas en mi país, si de veras usted quiere conocer a Venezuela, quédese allá un mínimo de dos años, haga colas de cuatro horas bajo una “pepa de sol” para comprar un pollo y dos paquetes de harina pan. De gracias a Dios si ese día la guardia nacional no lo marca con un número como un animal para hacer la compra o, si ese mismo día, no lo apuñalan para quitarle el paquete de harina, o los zapatos, o el móbil o cualquier cosa de valor que pueda poseer en el momento. Quédese a vivir en el barrio y aprenda que hay que correr desde la parada de autobús hasta su casa porque se minimizan las probabilidades de que lo atraquen o quede en medio de fuego cruzado entre bandas. ¿Usted habla de austeridad suicida en Catalunya? yo le respondo en perfecto venezolano, “usted no ha visto llaga”, quédese en Venezuela para que “aprenda cómo se bate el cobre”. ¿Usted habla de nuevos ricos? Pues tiene toda la razón y para muestra un botón, las hijas de Chávez viven en La Casona, residencia presidencial, allí viven como si les correspondiese por derecho real, si hasta parecen unas infantas. esas si son unas nuevas ricas, sin oficio conocido. Y mejor no hablar de ministros y asambleistas que ahora se pasean en yates de lujos, vuelan por el mundo y se atavían con todas las marcas de los diseñadores más caros y sin límites en sus tarjetas de crédito, miestras al ciudadano de a pie, le dan 3000 dólares anuales para viajar, hacer compras por internet y del mismo pote unos dólares en efectivo para que no pase hambre en los aeropuertos internacionales.
    Señor Jordi, no dudo de sus buenas intenciones, pero a usted le falta mucho para aseverar que conoce la problemática venezolana y es que resulta muy fácil hablar y defender la revolución desde el primer mundo, vaya a Vzla y empantánese, deje a sus amigos chavistas de lado, actúe como un verdadero ciudadano de a pie y después hable. Mientras tanto y como dicen en mi tierra “calladito te ves más bonito”

  3. Sr. Josep, es evidente que usted no sabe de que va el asunto y tampoco creo que le interese mucho, pero me voy a tomar la libertad de informarle algunas cosas. 1.- Sus petitas xerradas son para nosotros una afrenta, en mi país está muriendo gente por órdenes de Nicolás Maduro, guarde sus xerrades dónde mejor le quepan. 2.- Dudo que los pobres de mi país puedan viajar a Catalunya considerando que el salario mínimo mensual es de 3.000 bolívares (200 euros) y un boleto puede llegar a costar 10.000 euros. Pregúntese entónces si los venezolanos estamos para bromas. 3.- Pinta y slogans prefabricados. De esto mismo he visto yo en la Placa Catalunya, los vi y escuché durante la Diada el año pasado y sería incapaz de hacer una petita xarrada por que yo se respetar, cuando la gente reclama es por algo, alguna razón han de tener. 4.- ¿Subvenciones? cuando se ama la tierra que te vio nacer no se necesitan subvenciones, se hace lo que se tiene que hacer y listo. 5.- NO CREO QUE SEA LA VOZ DEL PUBLO PIDIENDO JUSTICIA, esa es su opinión y aunque no la comparto se la respeto. 6.- Es lamentable que su misma actitud la haya visto reiteradas veces en los castellanos con respecto a manifestaciones y exigencias catalanas. Una verdadera pena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *