Què podem aprendre de Chávez?

Per entendre el que passa a Veneçuela cal tenir ben present tres aspectes: 1) És una societat tremendament classista on els rics odien Chávez (i Maduro) per la seva aposta per invertir en les classes desfavorides i fer-los aflorar políticament, el país era dels rics i això no li perdonen, 2) Veneçuela té molt petroli i això fa que sigui un botí comparable al que representava l’Iraq, 3) El poder econòmic que li dóna el petroli i l’ideari i la praxis de Chávez, inspirades en el passat revolucionari llatinoamericà, han influït els països veïns en l’adveniment de processos contra el desgavell neoliberal que feia les delícies de les multinacionals.

I és que la major part dels rics a Veneçuela són nous rics que van arribar fa una o dues generacions al país i que si han enriquit aprofitant l’estela dels rèdits petroliers. La gran majoria de la població és de classe baixa i viu en condicions molt precàries. La dreta acusa el chavisme d’haver polaritzat el país, però el cert és que la polarització social ja hi era tot i que era acceptada com si d’un karma celestial es tractés. Amb el chavisme, s’han tingut en compte les classes populars i això els rics no ho han perdonat. Parlant amb empresaris durant hores, per aconseguir entendre perquè sentien tant d’odi contra el govern, al principi em deien que Chávez estava portant el país a la ruïna, però tots m’acabaven confessant que llavors estaven fent més diners que amb l’anterior govern, i al final se’ls escapava que el que no concebien era que un morè d’extracció pobra, un que no era dels seus, dels de sempre, hagués arribat al govern i estigués utilitzant els beneficis de la petroliera estatal, PDVSA, per generar oportunitats per als sectors més pobres, una cosa que mai abans s’havia fet.

I la revolució bolivariana consisteix bàsicament en fer possible un estat del benestar per a tots els veneçolans i veneçolanes. És veritat que a vegades hi manca efectivitat, que hi ha errors i que s’actua massa per voluntarisme, però aquests ideals i motivacions, en el context llatinoamericà on va néixer, ja és realment una autèntica revolució. Però és que va més enllà. És veritat que l’estil de govern és fort, vertical i personalista, i a més Chávez i Maduro ens poden caure més o menys simpàtics però, convivint amb aquest estil presidencial, s’estan possibilitant instruments de democràcia participativa (allí l’anomenen ’democràcia protagónica’) com els consells comunals, les associacions, els mitjans de comunicació comunitaris i, en definitiva, tota una xarxa d’instàncies de poder local que rivalitzen i vigilen les alcaldies i governs departamentals.

És a dir, s’hi ha construït un estat del benestar, però no tractant al poble com mers usuaris, sinó com a subjectes polítics de ple dret. Per això, quan hi ha europeus que jutgen Veneçuela amb superioritat, dient que no hi ha democràcia i que no hi ha llibertat de premsa, els dic que no és veritat, perquè Chávez i Maduro han guanyat 13 eleccions de tot tipus (i n’han perdut 1 per poc marge, cosa que, d’altra banda, dóna veracitat a les victòries!) i perquè els mitjans de comunicació privats diuen el que volen amb maneres que aquí no permetríem; però és que a més, ja ens agradaria als ciutadans europeus tenir una democràcia comunitària com la que tenen o mitjans de comunicació comunitaris que poguessin donar pluralitat ideològica al panorama informatiu. Salvant distàncies, en el benentès que cap model és exportable sense adaptacions al context, podem aprendre molt de Veneçuela i del llegat polític de Chávez.

0 comentaris a “Què podem aprendre de Chávez?

  1. Una enquesta preguntà als ciutadans espanyols, si sabien el que passa a Veneçuela. El 52% va respondre que sí estava ben informat. Després els feia la següent pregunta:Com a ciutadà espanyol, i com europeu, estau ben informats del Tractat de Lisboa? El 2% va respondre que sí estava informat.
    Els nostres mitjans de comunicació en (des)informen de Veneçuela, peró del Tractat de Lisboa van ben alerta a dir.nos res.
    La feina del PODER és desinformar i contar mentides i així el seu poder cada dia és més gros.
    Molt bé el teu article. Enhorabona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *