Que ve la City!

Després de dècades d’arribar turistes, ara arriba la City. La cadena Alua, propietat del fons d’inversió de capital risc Alchemy Partners, espera comprar fins 20 hotels a Mallorca, ja n’ha comprat cinc. L’Alchemy està especialitzat en invertir en empreses en dificultats i subestimades o de baix rendiment i altres situacions especials a través de deute i capital a tot Europa. Alchemy es dirigeix a oportunitats que sorgeixen de mercats turbulents, en canvi estructural, estructures de capital insostenibles i gestió o baix rendiment cíclic. No he fet més que copiar i enganxar el que diu a la seva web. Està estructurat com un negoci d’assessoria amb seu a Londres que tutela a un administrador de fons amb seu a Guernsey, una de les Illes del Canal, un paradís fiscal.

Starwood Capital Group, una de les més grans firmes d’inversió, amb seu a Greenwich, Connecticut, una petita ciutat seu de nombroses companyies de serveis financers, està lligada als projectes que es duen a terme a Magaluf. Podríem seguir, la llista és més llarga. Això és el que ve. Des d’instàncies oficials s’ha dit que era el futur i que durà estabilitat i allargarà la temporada. No ho crec. Ismael Yrigoy, de la Universitat de les Illes Balears, assegura que “la governança neoliberal presenta en termes de “reconversió” aquesta transformació i creixement urbanístic, d’arrel financera-especulativa”. El meu amic Tomeu fa de picapedrer a una empresa que és la tercera o quarta en una cadena de subcontractes per dur a terme la reforma d’un hotel; el desplaçament diari (a l’altra part de l’illa) corre pel seu compte, cobra una part de les hores de feina en negre. La seva dona és cambrera de pisos; neteja 25 habitacions diàries i paga religiosament el seu dinar al menjador de personal de l’hotel.

Fa unes setmanes, el Diari de Mallorca publicava un informe en el qual es deia que la despesa total generada per l’activitat turística a les Illes Balears ha caigut en 600 milions d’euros en els dos darrers anys. La facturació que es controla des de l’exterior creix. La despesa per turista i dia ha baixat un 14% en el mateix període de temps. Els sectors de transport, comerç, lleure i restauració, han perdut ingressos per valor de 630 milions d’euros. Els beneficis dels establiments d’allotjament i dels turoperadors han crescut. Estam en l’època del tot inclòs. Des de la Federació Hotelera es diu que “cal treballar per aconseguir una Administració més eficient, gestionar-la amb criteris d’empresa”. Ara ens han dut els fons de inversió capital risc. La divisió “panzer” del capitalisme agressiu. Que ens agafi confessats!

Noam Chomsky diu que hi ha dues maneres d’entendre la democràcia. Una és que la gent té al seu abast els recursos per participar de manera significativa en la gestió dels seus assumptes i l’altra és que no s’ha de permetre que la gent es faci càrrec dels seus propis assumptes. Vostès mateixos triïn. Com sempre les recomanaré un llibre.

De Noam Chomsky i Ignasi Ramonet, molt apropiat per el moment, “Cómo nos venden la moto”.  I una cita, de Pepe Isbert, a “Bienvenido Mister Marshall”: “Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, y esa explicación que os debo, os la voy a pagar”. Sí, aquesta explicació s’ha de pagar. Fa dècades que assistim passivament a la internacionalització de la nostra economia, per tornar a dir benvingut míster City?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *