Qui contamina, guanya

“El compliment de la llei és lògicament el deure dels fabricants d’automòbils, però les autoritats nacionals de tota la Unió Europea han de garantir que els fabricants d’automòbils compleixin efectivament amb aquesta llei”. Amb aquestes paraules, la comissària europea de Mercat Interior i Indústria, Elzbieta Bienkowska, anunciava fa unes setmanes l’obertura d’un expedient d’infracció a set països comunitaris per no sancionar l’empresa alemanya Volkswagen arran del frau en les emissions contaminants. Se sospita que els governs han utilitzat tota mena de subterfugis per protegir l’empresa alemanya després de conèixer la polèmica estafa.

I avui, segons publiquen alguns mitjans, coneixem que “Espanya pressiona per afeblir les noves exigències mediambientals a la indústria automobilística que prepara la Unió Europea”. El Govern espanyol pretén retardar l’entrada en vigor de les noves obligacions per reduir la contaminació dels motors de benzina. Es tracta d’establir l’obligatorietat d’uns filtres que impedeixen que les micropartícules originades per la combustió acabin en l’atmosfera. Així, l’executiu se situa al costat dels grans fabricants, assegurant que és impossible que es compleixin els terminis previstos. Curiosament, altres governs no ho veuen així i creuen que l’únic que pretenen les companyies és seguir guanyant temps, quan aquesta decisió es va prendre el 2007 i va ser confirmada el 2011.

A més, el govern també pressiona perquè els resultats de les proves que es fan als vehicles no siguin públics. Fent seva la posició de la patronal automobilística europea Acea, no és partidària Espanya de la transparència a l’hora d’avaluar com es comporten els cotxes a les proves reals d’emissió: ni per al públic ni per a autoritats municipals o regionals que pretenguin legislar en virtut de les característiques ambientals dels cotxes que circulen pels seus carrers.

Vista aquesta actitud, i amb l’experiència del passat, només queda concloure que el que contamina guanya. I podríem afegir que les grans empreses estan exemptes de càstig quan se salten les lleis; i si són lleis orientades a la preservació del medi ambient, de manera encara més insultant. No es tracta d’anar en contra de ningú, però tampoc de fer el joc de manera tan descarada a una indústria que únicament vetlla pels seus interessos, sense tenir en compte les externalitats negatives que provoca.

Un comentari a “Qui contamina, guanya

  1. No podem camina baixo se sol, i hambrunats, si podrems o podrams.
    Un incult en materia del’s idiomes.
    Perdoni el meu atreviment
    Zorionak eta lejesarak
    Un saludo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *