Racisme, ni de bromes

Els ulls del món sencer vigilen els primers moviments del president electe dels Estats Units, Donald Trump. La desconfiança arriba fins i tot als aliats més fidels, que esperen que les mesures més polèmiques i populistes es quedin a l’àmbit de la retòrica pròpia d’una duríssima campanya electoral.

Però de totes les bestieses que l’histriònic Trump va manifestar o va dur a terme per tractar de diferenciar-se clarament de la ‘vella política’ que encarnava Clinton, la més preocupant ha estat la d’acostar-se a personatges, sectors i organitzacions d’ideologia obertament racista, moltes d’elles defensores de la supremacia dels anomenats ‘wasp’, és a dir, dels blancs, anglosaxons i protestants, com ara el Ku Klux Klan.

En un país en el que, segons el cens de 2000, sols 24,5 milions de ciutadans són descendents dels colonitzadors britànics –menys d’un 10 per cent del total-, i on fins i tot el mateix Trump té orígens alemanys –curiosament, com la minoria majoritària dels estatunidencs-, el racisme és encara, per desgràcia, un problema ben viu, com hem pogut comprovar per episodis lamentables de violència policial als estats del Sud.

50 milions de víctimes ens costaren les doctrines supremacistes dels nazis, fa sols 70 anys. Semblava com si Europa hagués de quedar vacunada per a sempre contra aquest mal, però la desfeta balcànica dels primers norantes, i més recentment, les reaccions socials als moviments migratoris derivats de les guerres en el mitjà orient, ens han tornat a la realitat més crua.

Les desigualtats socials i les polítiques ‘bonistes’ que menyspreen el descontent profund dels ciutadans són una plataforma perfecta per al creixement dels moviments xenòfobs i racistes emparats en líders sense escrúpols.

Aplicar mesures econòmiques errònies pot causar patiments, però els danys que provoquen les doctrines racistes són infinitament més grans. El racisme no és tolerable. Ni de bromes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *