Rajoy, el vencedor dels congressos (I)

Aquest mes de febrer ha estat agitat per als principals partits d’àmbit estatal. Tres han celebrat els seus respectius congressos, de format i dinàmiques distintes, mentre que el PSOE, potser el que més en necessita un, demana pròrroga fins el juny. El primer fou Ciutadans, amb un Albert Rivera que ha revalidat el seu lideratge, que s’instal·la en un perillós personalisme (que si no canvien molt les coses serà la llavor de la seva autodestrucció, tal com va passar amb Rosa Díez) i que abandona ja de manera oficial el centre polític. Allò de liberals en economia i progressistes en la vessant social ha desaparegut de les seves línies marc i s’institucionalitza el paper de crossa del Partit Popular que de ben segur li passarà factura en les properes convocatòries electorals.

Un Partit Popular que ha tengut aquest cap de setmana un congrés molt tranquil; que els principals temes de debat siguin, sense negar la importància que tenen, la maternitat subrogada o la recuperació de la figura del coordinador general dóna una idea prou clara del camí planer que té, almenys internament, Mariano Rajoy en els propers anys. El president ha estat aclamat (celebrar congressos quan un és al poder té un curiós efecte balsàmic) i avui ningú no s’atreveix a discutir la seva figura (les denúncies de tupinada d’un compromissari foren l’anècdota de la jornada). Per a alegria d’alguns i desesperació de molts, ha quedat palès que el Código Mariano funciona: l’estratègia de no fer ni canviar res com a solució de problemes (recordem que gairebé no ha modificat la seva junta directiva) és i serà la clau de volta de la seva gestió. Per tant, podríem resumir el conclave popular en tres idees fonamentals: que Rajoy continua sent el líder i segurament serà el candidat en les properes eleccions generals, que la corrupció en la que continua immers el partit ja li ha fet tot el mal que podia fer i que aspiren a recuperar la vocació de majoria absoluta, acabant amb el partit que ara mateix menja del seu graner electoral, bé reduint-lo a la mínima expressió, bé fagocitant-lo.

Continuarà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *