Rato com a referent i el “pequeño Nicolás”

El pitjor de Rato no és que sigui un estafador, sinó que hagi estat, just fins despús-ahir, un referent. Un referent per al PP (i sinó, recordau que feia part de les quinieles per rellevar Rajoy al capdavant del partit fins que esclatà el cas Bankia), i un referent per al món de l’economia (ortodoxa). Un referent per al món dels alts directius de multinacionals i grans empreses, d’aquells que no varen veure venir la crisi però n’han tret profit a costa de l’empobriment de la majoria. D’aquells que treuen pit amb les dades macroeconòmiques, encara que aquestes amaguin les desigualtats i la misèria.

Rato era una autoritat econòmica “mundial”, i això diu molt d’un capitalisme que fins i tot el va posar al capdavant del FMI… I diu molt d’un PP que durant molts d’anys ha estat un club de fans d’aquest xoriçot, inclòs l’actual Ministre d’economia, que diu plorar pels racons i que “ho ha passat molt malament” amb això d’en Rato. Idò molt pitjor ho passen cada dia milers de famílies víctimes de la seva estafa, així que plori tot el que vulgui.

I és que el PP, amb això dels referents, és com una maledicció: Rato era un referent per a la majoria del PP; per a Bauzá i Rajoy, Matas era un referent de “bona gestió; per Matas, Cañellas era el referent, gairebé com un segon pare; fins i tot per Aznar, un altre referent, seria mal d’entendre sense Rato; i així… no és estrany que sorgeixen personatges com el “Pequeño Nicolàs”, aquell jovenet que tant va aconseguir a costa d’enganar el personal. Allò estrany és que no n’hi hagi més, com ell, amb aquests referents que genera el PP.

Rato és un clar exponent de l’oligarquia espanyola i madrilenya, d’aquelles famílies adinerades que ja comandaven en el franquisme i fins i tot, de tant en tant, alternaven (i alternen, perquè hi ha més com en Rato) l’activitat empresarial amb la política. I en “deixar” la política, encara són més rics i poderosos. Alguna cosa comença a canviar quan ja fa estona que Rato no pot anar pel carrer sense que l’insultin, quan un diputat electe com David Fernàndez li mostra la sandàlia al Parlament representant la indignació compartida per tantes, i perquè aquests dies haguem començat a sebre la veritat sobre Rato.

Ara només falta que es faci justícia i que l’ex-Ministre, ex-cap del FMI i ex-president de Bankia retorni els doblers. Però no ho oblidem: n’hi ha més com ell. Per això la política que personatges com Rodrigo Rato han desvirtuat és també la solució perquè es faci justícia i el que comença a ser part del passat no torni. Però és la gent i no les oligarquies que han de fer seva la política. I el 24 de maig és part d’aquest procés.

0 comentaris a “Rato com a referent i el “pequeño Nicolás”

  1. Si, tot aixo esta molt be,pero per que, ido, el PP es sempre el partit mes votat? Jo no ho puc entendre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *