Recordant el passat, mirem el futur amb confiança

Ha tornat la festa de Sant Antoni i, amb ella, sacs i sacs de paraules que ens parlen d’arrels, d’història, d’identitat, de poble, de costums i tradicions, de creences i de fe. El sant egipci, anacoreta, pobre per vocació, vencedor final en l’eterna lluita entre el bé i el mal, ens ha servit d’excusa als menorquins per a dissenyar el marc comú de convivència, dintre del qual ens hi puguem sentir tots còmodes, per a teixir el llençol sota el que puguem compartir passat, present i futur.

La història d’un poble està feta de retalls. També la nostra petita història menorquina. Per aquesta minúscula illa mediterrània han passat desenes de pobles i cultures. El que som avui els menorquins és un compendi de races, llengües, cultures, tradicions, religions,…. Dels antics senyors de les pedres, constructors d’insòlites i meravelloses obres, als darrers invasors que han trepitjat Menorca, tots hi han deixat penyora. Els musulmans, amos de l’illa durant més de 900 anys, ens han llegat topònims, llinatges, traces genètiques, sistemes de recollida d’aigo, de sembra, de llegir el cel i de contemplar la lluna. La bona gent catalana que s’instal·là aquí gràcies a la política repobladora de Jaume I i companyia, ens empeltaren la seva llengua, la seva cultura, les seves tradicions, la seva manera de veure i viure la vida. Després hi afegirem les herències castellana, britànica i francesa. I encara avui, gràcies al turisme i a la immigració, anam enriquint, poc a poc, la nostra forma de ser.

Viure és això: un cúmul d’experiències i coneixements que ens fan éssers únics i diferents cada dia.

Un any més, torna la festa de Sant Antoni. Les paraules solemnes de discursos i sermons ens han recordat qui som i d’on venim. Però convé aprofitar el moment per a reflexionar també sobre cap on anam.En temps de present complicat, quan sembla que ens esteim quedant sense futur, convé mirar enrere, repassar el passat i prendre nota de com amb unitat, voluntat, empenta i valor, se’n van saber sortir, els nostres avantpassats, de les dificultats, algunes d’elles molt més greus que les que patim avui.

Un pensa que les receptes d’en primer són perfectament vàlides per a combatre les malalties actuals. Els menorquins hem de treballar junts, decidits a vèncer la crisi, aportant a la societat tot l’enginy i tota la imaginació de que siguem capaços, per així trobar el camí correcte, un camí que hem d’estar disposts a caminar sòls, sense por, confiats. Perquè ningú ens pot ajudar a fer la feina que ens pertoca, no podem esperar que siguin altres els qui ens treguin les castanyes del foc.

La festa de Sant Antoni, diada del poble de Menorca, és un bon moment per a repassar les debilitats i les fortaleses d’aquesta petita societat mediterrània, avui desorientada i pessimista, necessitada d’un impuls que la col·loqui en la bona direcció i li torni l’optimisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *