Recordem a les víctimes, però també als assassins

El 1937, per tant enguany fa 80 anys, els feixistes seguien amb la seva política de genocidi i terror. No és cert que la guerra civil espanyola fos una guerra entre dos bàndols més o manco iguals i on ambdues parts fessin més o manco desastres. Mentre el bàndol democràtic i republicà les autoritats van intentar evitar (tot i que no sempre ho van aconseguir) actes de violència sense cap garantía jurídica i actes de terror o senzillament de venjança, en el bàndol revoltat , el terror era una arma de guerra conscient i planificada, es tractava de produir por, però també intentar “exterminar” a tots aquells que podien ser d’esquerres, demòcrates o senzillament contraris al “movimiento”. No és comparable ni en quantitat ni en intencionalitat, els actes de violència que van passar a un i altre bàndol.
Entre els episodis més terribles de la guerra hi ha els bombardeigs a població civil indefensa, van ser crims de guerra, mai jutjats, mai reparats, mai reconeguts, mai explicats, mai recordats. Han passat més de 40 anys des de la mort del Dictador i aquest Estat encara no ha reparat aquelles víctimes ni ha procurat que a les escoles es conegui la història perquè no es torni a repetir.

La “desbandá” va passar els primers dies de febrer, quan milers de civils, fugint de les tropes franquistes, van començar a peu, una marxa cap a Almería per la carretera mentre eren atacats i bombardejats per avions i pels vaixells franquistes, es calcula que van morir unes 5.000 persones, imagineu-vos gent a peu o amb mules i carros per una carretera, sense armament i atacats per l’exèrcit franquista, i els seus aliats italians i alemanys… poc després amb la conquesta de Màlaga, es calcula que van afusellar unes 4.000 persones més, en total uns 9.000 assassinats, només a Màlaga, pels franquistes i encara 80 anys després no hi ha ni un acte de reparació per part de les institucions.

Poc després, el mes d’abril vindria Guernika, amb la poca vergonya de a més dir que havien estat els “rojos” qui havien fet aquella salvatjada.
Però no van ser els dos únics casos, Xàtiva per exemple, quan la guerra estava a punt d’acabar és un altre cas esfereïdor.

És important recordar a les víctimes, però també als botxins i els seus hereus polítics.

Els franquistes van ser cruels, assassins i més sanguinaris, que per exemple el règim den Mussolini a Itàlia. I van emprar i jo diria que els seus hereus encara empren l’odi i la mentida d’una manera molt habitual, com arma de guerra.

L’Odi cap al que no es sent espanyol o vol una millora de les condicions de vida de les classes populars, la virulència com eina per moure masses, fa esgarrifar.
La mentida i la manipulació de la veritat, com a forma constant de funcionar.

No se si és per aquests 40 anys de terror feixista i la no revisió ni reparació històrica que hem viscut (un fet boni bé únic al Món) que permet coses com que la TVE, la pública, la que paguem tots no parlés boni bé de la manifestació de dia 18 a Barcelona on van participar 3.00.000 persones, i ocultes, segons han denunciat periodistes la presència d’estelades. Avui la manipulació als medis públics estatals sobre el que passa a Síria, a Veneçuela o senzillament a Catalunya ens hauria de fer pensar, tant com que la Infanta hagi estat absolta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *