Recuperació?

En el darrer número de Quaderns Gadeso publicat ahir, dedicat a l’anàlisi de la confiança dels consumidors, es destaca que la negativitat i sobretot la incertesa juguen de nou un paper important quan es demana a la ciutadania que faci una previsió a curt i mitjan termini sobre la seva situació econòmica: un de cada quatre entrevistats assegura que no sap què pot passar al llarg de 2017, percentatge que s’eleva fins un 39% si parlam de 2018. El percentatge d’optimistes amb prou feines supera el 20%, el que demostra que una majoria de la població no veu una sortida clara a la crisi i que, en general, desconfia de l’efectivitat de les impopulars mesures adoptades (basades en l’austeritat) i dels missatges optimistes llançats actualment pel govern central.

A més, a la revista també es demana a la ciutadania com veuen el futur laboral de les illes, tant en la creació d’ocupació com en les característiques del mercat laboral illenc. En referència a la creació de llocs de feina durant 2017, el pessimisme pareix dominar, doncs un 37% dels  illencs creu que no s’aconseguirà crear llocs de feina en els propers 12 mesos, enfront del 29% que afirma el contrari. A més, una gran majoria coincideix en qualificar els llocs de feina que es creen a Balears com a temporals, precaris i mal pagats.

De fet, l’INE corrobora en gran part aquestes percepcions, doncs segons les darreres dades publicades, hi ha quasi 60.000 treballadors a les illes que cobren menys de 1.000 euros bruts mensuals. O encara pitjor, més de 30.000 no superen el 680, degut sobretot per una parcialitat creixent en el món laboral.

No obstant, el BBVA continua col·locant les Illes Balears com a líders en creixement econòmic, mentre que altres estudis com l’Informe de l’Estat de la Pobresa a Balears elaborat per la Xarxa per a la Inclusió Social, el 26,3 per cent de la població de les illes està en risc de pobresa i exclusió social. Són 290.477 persones, una xifra que es va incrementant any rere any.

Per tant, malgrat les “espectaculars temporades” que ha viscut el sector productiu més important de les nostres illes, el creixement econòmic no està solucionant els greus problemes de pobresa que pateix l’arxipèlag. En altres paraules, els pobres són els primers a pagar les conseqüències de la crisi, però, alhora, són els últims a què arriba els beneficis del creixement econòmic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *