Reflexió sobre la vaga a l’aeroport d’Eivissa

Dia 16 de maig a les 00’00 va començar la vaga indefinida convocada als aeroports de Menorca i Eivissa en el servei de neteja. En ambdós casos l’empresa responsable del servei de neteja, contractada per AENA, és KLE Servicios Integrales S.L. (abans Klü Linaer). Gràcies a la vaga i la mobilització dels treballadors, AENA ha borinat fitxa i allò que semblava impossible ha estat possible, la rescissió del contracte a KLE per part d’AENA. Aquest fet ha motivat la desconvocatòria a Menorca, no així a Eivissa, on ja és portada de telediaris i grans mitjans de comunicació per la brutícia que va creixent dia a dia, els sous sense pagar per part de KLE no van ser mereixedors de tanta atenció.

Hi ha un primer culpable de la situació que s’està vivint a Eivissa i és KLE Servicios Integrales S.L. per no pagar les nòmines però també pel retardament constant des que va obtenir la concessió, el que ha generat una situació de malestar i de ràbia en els treballadors que ha acabat per explotar.

Deia en el meu article anterior que si AENA no modifica les clàusules dels plecs de condicions, més tard o més prest, sigui aquí o en un altre aeroport, el conflicte seguirà existint, si dins el plec hi  ha clàusules que fan referència al medi ambient o la salut laboral, al marge de les estrictament referents al servei de neteja, sembla lògic que també hauria d’haver-hi clàusules socials en les que les empreses fossin obligades a respectar els convenis col·lectius, pagar puntualment i tenir un mínim de seguiment, per part d’AENA de les condicions laborals dels treballadors que fan la seva feina a l’aeroport.

AENA no pot dir que són conflictes interns, el no pagament de la nòmina, l’abús en les hores extres (superant el que marca la llei) o altres infraccions laborals, fetes per les empreses, sent condemnades en reiterades ocasions per part dels jutjats i la inspecció de treball, com ha estat el cas de KLE.

El capital i el negoci per damunt de les persones ens porta a situacions com les que s’estan vivint avui a Eivissa, on el que més “preocupa” és la imatge i l’acumulació de brutícia, i passa boni bé sense pena ni glòria un fet greu i és que treballadors que no arriben a mileuristes duen tres mesos sense cobrar i estan patint, desnonaments, gana i pobresa energètica entre altres, quan ells sí que han complert amb la seva part que és la d’anar a treballar (fins a la vaga és clar), i aquesta noticia o fet no ha tingut cap titular ni la mateixa repercussió mediàtica.

Els treballadors ja no se’n refien de ningú, i per açò no desconvoquen la vaga. És una reacció humana, però deixem que els munts de brutícia no ens deixin veure l’evidència d’una gran injustícia, treballar malpagats i gratis en un entorn que és dels que dona més beneficis avui a l’estat.

AENA va guanyar 1.164 milions d’euros nets en l’exercici de 2016, si tot aquest benefici és fruit de l’esforç de la gent  que treballa als aeroports, que amb l’esforç diari fa funcionar aquesta gran màquina de fer doblers, comença a ser hora de repartir, reequilibrar rendes de capital i de treball i de complir amb la “funció social” que tenen les empreses, i aquí totes les forces polítiques tenen la seva responsabilitat, especialment el PP al Govern però també forces que l’estalonen directament com ara C’s o indirectament com el PNB o PdCAT (al manco en el cas dels estibadors).

Un comentari a “Reflexió sobre la vaga a l’aeroport d’Eivissa

  1. Enhorabuena a l@s trabajadores del Aeropuerto de Ibiza, a
    sus Sindicatos y a todos los que han dado una lección de
    lucha por sus derechos. Hoy se sabe que conseguido sus
    objetivos- cobrar por el trabajo realizado- algo “insólito” para
    algunas empresas especulativas, como KLE, han vuelto al
    trabajo. Me imagino ha sido un retorno al puesto de trabajo
    con dignidad y la cabeza alta. Os habéis ganado el reconoci-
    miento de todos los que pertenecemos a la llamada clase
    obrera que no se rinde y que sabe que, en estos casos, solo
    si luchas puedes ganar y vosotros lo habéis conseguido.
    Toda una lección en estos tiempos tan “felices” del capitalismo
    especulativos. GRACIAS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *