Renda Bàsica de Ciutadania i canvi de model productiu

Ahir, 8 de febrer, es presentà a Palma el Grup Renda Bàsica Illes Balears. Un col·lectiu que vol integrar o coordinar-se, amb totes les persones, moviments o entitats, que a les Illes Balears, treballen per donar a conèixer la proposta de la Renda Bàsica Universal i Incondicional. El manifest de presentació el podeu llegir aquí.

La proposta de Renda Bàsica Universal i Incondicional, té, entre d’altres, dos aspectes de contingut estratègics fonamentals. Un és el de considerar com un dret fonamental el dret material a la subsistència. La gent no pot tenir dret a menjar en funció de les conjuntures del mercat laboral o dels límits i possibilitats de les polítiques assistencials públiques o de les xarxes de beneficència. Una Renda Bàsica Universal i Incondicional (RBUI) ha de garantir els mínims materials imprescindibles per a l’existència de la vida humana. Una xifra indicativa que se sol agafar, es l’índex del llindar de la pobresa, que equival al 60% de la renda mitjana dels llars d’una determinada comunitat territorial. Per al 2014 a les Illes Balears serien 610,4 € mensuals per cada persona major de 18 anys i 122 € per cada persona menor de 18 anys.

L’altra aspecte estratègic és que la RBUI ens obliga a plantejar-mos els valors de l’economia sota altres paranys. Per una banda és reconeixen socialment com a “econòmics” els treballs domèstics, de reproducció i cura dels familiars i el treball voluntari. Aquests treballs que ara no es consideren “econòmics” perquè no estan remunerats, serien reconeguts indirectament amb la retribució de la RBUI. Abans l’economia no tenia en compte els recursos naturals abundants ni la contaminació en la valoració dels costos. Ara si que s’han de tenir en compta. La RBUI posa sobre la taula que l’economia ha de valorar i també reconèixer, el treball socialment necessari que globalment es fa a la societat i que actualment no es valora en termes quantitatius ni de costos.

Per altra banda la RBUI, ofereix un matalàs de protecció a les persones que tenen més dificultats per trobar feina en el mercat laboral i no tenen dret a prestacions, augmenta la capacitat de llibertat contractual de les persones per a poder conciliar els horaris de treball i optar a uns salaris més dignes, ofereix als col·lectius sindicals una capacitat de força superior per a poder negociar les condicions laborals.

I si es tenen en compta aquests dos aspectes estratègics, la RBUI és una eina fonamental que pot ajudar a encarar el debat del tipus de model productiu que necessitem a cadascuna de les nostres illes. I especialment, com fer socialment menys dolorosos, els inevitables costos que té sempre la transició cap a un altre tipus de model productiu.

Un horitzó de model d’illes europees sostenibles, seria l’objectiu global al que hauríem d’aspirar com a societat. La transició de com anar-hi, ens obligaria a qüestionar prèviament la falsa idea de la solidesa del model que tenim actualment. No permetre la seva reproducció indiscriminada i espontània. Fitxar uns objectius assolibles de decreixement de pràctiques econòmiques insostenibles, i marcar uns objectius de creixement en termes d’economia sostenible al nostre àmbit territorial. Això comporta també creixement en drets socials, millora de serveis públics, increment del paper participatiu d’una ciutadania crítica, prou formada i correctament informada. I si a sobre, aquesta ciutadania té unes possibilitats mínimes de llibertat econòmica individual, aquesta societat no tan sols podrà ser més eficient econòmicament, socialment més justa, més equilibrada des de el punt de vista ecològic, sinó també més radicalment democràtica.

El Grup Renda Bàsica Illes Balears vol contribuir al debat cívic sobre la conveniència de la RBUI. No neix de zero. Tots els col·lectius i persones que el conformen aporten el seu bagatge històric de feina i militància. La RBUI és una gran proposta per a combatre les desigualtats més sagnats de la nostra societat. És també una gran proposta per ajudar a acompanyar el canvi d’orientació del nostre model productiu. Sabem que és molt difícil aconseguir-la i que l’àmbit de la lluita no és tan sols autonòmic. També hi ha elements de lluita per a la sobirania pròpia i de la necessitat de tenir un altre tipus d’estat. Però el debat ja està aquí i per a quedar-se.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *