Renovació, diàleg, consens

Mariano Rajoy, fidel als seus principis, ha seguit fil per randa l’estratègia que l’ha portat a presidir el govern d’aquest país i ha escenificat la seva aversió als canvis conformant un consell de ministres pràcticament idèntic al de la legislatura passada. Les úniques modificacions venen imposades per les circumstàncies, i el missatge que està llançant el president és clar i alhora preocupant: les línies mestres continuen sent les mateixes i els grans temes pendents (recuperació econòmica desigual, educació, Catalunya, finançament autonòmic…) seran abordats amb les polítiques desenvolupades fins ara.

L’esperada col·locació de María Dolores de Cospedal com a ministra (de Defensa!) i, potser, el relleu de la portaveu del Govern (que a canvi guanya més poder com a vicepresidente) són segurament les úniques novetats destacables en un gabinet que, de nou, ignora la paritat, intenta equilibrar les dues faccions del PP i avantposa la lleialtat a qualsevol altra consideració (experiència, coneixements…). Si hom es fixa bé, les cares noves responen a substitucions obligades, bé per dimissions (Alonso per presentar-se a les eleccions basques, Pastor per presidir el Congrés, Soria per la seva vinculació amb els papers de Panamà), bé perquè serien una provocació tal volta exagerada (mantenir un ministre reprovat per la majoria de la cambra seria massa, fins i tot per a una persona com Rajoy). La no renovació de José Manuel García-Margallo és l’únic moviment que s’escapa d’aquesta lògica i que respon a una suma de factors, encara que la principal sigui l’enfrontament que tenia el ja exministre d’Afers Exteriors amb Soraya Sáenz de Santamaría.

I davant aquesta clara declaració d’intencions, què faran els partits que van facilitar la investidura de Mariano Rajoy? Podrà seguir venent Ciutadans la seva marca de «catalitzador del canvi» o el taronja es continuarà diluint dins un blau cada cop més potent? Rivera afirma que el que importa són les propostes, el full de ruta signat amb el PP, però quan la conformació de l’equip que les ha de desenvolupar suposa un missatge de continuïsme tan evident, li serà difícil vendre renovació. El PSOE, per part seva, seguirà amb l’esquizofrènia d’haver permès el «desbloqueig institucional» i, alhora, de presentar-se com l’únic referent de l’oposició? Fins i tot deixant de banda el desgavell intern que pateix, el paperot que ha d’interpretar pot arribar a ser grotesc (la primera representació, els pressuposts).

En definitiva, Rajoy ha fet de Rajoy i no té cap intenció de modificar les reformes que ens han portat fins aquí, de cercar consensos més enllà d’alguns maquillatges o d’abandonar la judicialització per la política a l’hora d’abordar el problema amb Catalunya. Sap que, ara per ara, no hi ha alternativa viable al seu govern i sap que els seus rivals saben que unes noves eleccions en el curt termini només servirien per facilitar-li més les coses. Una vegada més, ha quedat demostrat que per a ell paraules com renovació, diàleg o consens són simplement això, paraules.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *