Respecte, tolerància i bones maneres

La sobtada mort de Rita Barberá palesa l’enviliment de la nostra vida pública. Tan sols uns minuts després de conèixer-se el seu traspàs les xarxes socials bullien en una competició vomitiva d’anònims fent befa de la política. La senadora havia estat expulsada del PP el mes de setembre, a rel de la seva imputació per, suposadament, fer part d’una trama de finançament il·legal del seu partit, mitjançant la donació de mil euros que hauria recuperat en metàl·lic. Qualificada pels seus opositors com a paradigma de la corrupció, no se li ha respectat la presumpció d’innocència ni una vegada morta.

De les reaccions provocades pel fet de morir inesperadament a un hotel madrileny, m’han cridat especialment l’atenció les paraules de Celia Villalobos: Ja no podrà demostrar la seva innocència. Un fet, la definitiva incapacitat de defensar-se, que s’afegeix a l’ acarnissada persecució política de que havia estat objecte Rita Barberà pràcticament des de que deixà l’alcaldia de València, després de no revalidar una altra majoria absoluta. Va ser alcaldessa durant 24 anys i sempre amb el suport majoritàriament absolut dels seus veïns. Alguna cosa deu voler dir. Potser algun dia se’ns explicarà si el seu seus comportaments havien estat ajustats a la llei o no, però en qualsevol cas la política i una part considerable de l’opinió publicada ja fa temps que l’havien condemnada, sense ni tan sols escoltar-la.

Fa mal de dir si allò que es manifesta a les xarxes socials és el reflex dels usos i costums que s’han instal·lat a la política o, a l’inrevés, els polítics són l’evidència de la profunda degradació que enfanga la societat. L’insult, l’exabrupte, la intolerància semblen haver passat a ser part indissoluble de la gestió dels assumptes públics i de la relació entre diferents. Com ens ha de sorprendre el creixement dels partits que, Europa arreu, assetgen la democràcia, des de l’extrema esquerra o des de la ultradreta?

La negativa a prendre part en el minut de silenci en record de Rita Barberá per part de Podemos o el record de l’oi que provocava en algun dels seus dirigents el fet de compartir coa per saludar als Reis la jornada d’obertura de la legislatura, al Congrés, va seu, ja s’ho faran.

Ahir mateix, al diari Ultima Hora, un lector, Joan LL. Amer Comas, en una carta al director, reclamava quelcom que hauria de ser ordinari i quotidià: “Els polítics haurien de donar exemple de respecte, tolerància i bones maneres”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *