Rompre la dinàmica

El proppassat dimecres, la Cadena SER va organitzar una conversa-debat, titulada “El futuro no está escrito”, entre Iñaki Gabilondo i Antonio Garrigues Walker. En el transcurs de la xerrada, el periodista es va referir a la situació del mercat laboral, afirmant que l’avanç de la tecnologia i la robòtica provocarà sens dubte una destrucció rellevant de llocs de feina però igual que ha passat en altres èpoques, se’n crearan de nous fruit de les noves necessitats. El que passarà, dissortadament, és que, en general, les persones que siguin expulsades del mercat de treball per la seva «obsolescència» no tendran possibilitats de reinserir-s’hi, quedant en un llimbs de difícil sortida.

És a dir, que el progrés tecnològic i la globalització han suposat i suposaran la desaparició de milers de treballs i, en absència de sindicats forts que contrarestin el poder empresarial, la caiguda dels salaris reals. A canvi, s’han creat treballs amb alt contingut en capital humà. Però, com dèiem, ni es creen tants treballs causa de la falta de competència en els mercats, ni la despesa pública en formació és suficient com per reciclar treballadors al ritme exigit pels avenços tecnològics.

Per tots és sabut que des dels anys 80 s’ha eliminat progressivament la legislació destinada a la protecció dels treballadors i vigilar la competència en els mercats. Aquestes polítiques es van eliminar al principi d’una etapa de ràpid canvi tecnològic, explosió del comerç internacional i obertura dels mercats de capitals. Aquesta deriva neoliberal ha produït guanys fabulosos però que no es distribueixen uniformement entre tota la població, consolidant un dels principals problemes al que ens haurem d’enfrontar: la desigualtat.

Resulta lògic, per tant, que molts ciutadans creguin que el progrés tecnològic i la globalització només porten penúries i incertesa i (consegüentment, però també degut a altres factors) mostrin una creixent desafecció envers les institucions, brou de cultiu perfecte per l’aparició de partits com el Front National o de personatges com Donald Trump.

Per lluitar contra això cal rompre aquesta perversa dinàmica econòmica (i política) imperant en el món, recuperant els consensos i equilibris que varen sorgir després de la segona guerra mundial (la ruptura dels quals es pot personificar en les figures de Reagan i Tatcher) i apostar pel paper fonamental de l’estat: inversió pública, benestar social, redistribució de renda… En definitiva, per una igualtat d’oportunitats que actualment brilla per la seva absència i per un sector públic que no abandoni a la seva sort als milions de persones que s’han vist i es veuran engolides per aquesta voràgine. I no només per una qüestió de justícia social, sinó també d’eficiència.

Un comentari a “Rompre la dinàmica

  1. Es va dir també,G-W: .- la robotització produeix desaparició de llocs de feina però també naixement d’altres oportunitats.
    Gabilondo va respondre, el que es segur es que aquestes oportunitats no siran pels mateixos que han perdut la feina. I mentrestan que fem amb tota aquesta gent.
    També es va dir: no hi ha tornada endarrera, és a dir no es possible tornar als consensos de desprès de la 2 guerra.
    Com cuinem tot això?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *