Rondalla d’en JR de s’apotecaria

Això era i no era, en un temps molt, molt llunyà, un home molt alt, fill de militar i amb molta predilecció per la gomina. Aquest home, d’ordre i de missa, de banderes a les polseres i amic del vi i les mànegues, tenia una farmàcia. Pareix que el negoci farmacèutic li anava prou bé, però la seva ambició traspassava les fronteres de l’apotecaria i, empès per la seva aparent cordialitat en les distàncies curtes, va entrar com a regidor dins l’Ajuntament del seu poble quan era molt jove, amb 26 anyets.

Els primers anys va anar aprenent el funcionament de l’Ajuntament des de l’oposició, però tot d’una ja va poder tocar poder i es va convertir en tinent de batle i regidor de Sanitat i Urbanisme. És bastant coherent que un farmacèutic sigui regidor de Sanitat, però molt curiós que també ho sigui d’Urbanisme, en tot cas, el nostre protagonista va aprofitar l’ocasió per omplir de clients l’entorn del seu negoci.

I és que la qüestió és que el poble aquest on ell havia anat a posar la farmàcia, va créixer i créixer fins a passar en només deu anys, dels 23.400 habitants que tenia quan va començar a gestionar Urbanisme fins els 34.500 habitants quan va abandonar la batlia, ja fa molts i molts d’anys, sobre el 2011. I com vos podeu imaginar i encara es pot veure avui en dia, el creixement es va basar en la construcció extensiva de casetes baixes amb jardinet en una infinitat d’urbanitzacions. Tanta sort que l’exemple d’aquell municipi no es va extendre a la resta…

El nostre protagonista, cal dir que amb el suport entusiasta de la majoria de conciutadans i també d’alguns partits que havien governat abans el municipi, va veure que des de la gestió municipal podia garantir un brillant futur del seu negoci privat i no en va tenir prou en seguir afavorint més i més població al voltant de la seva farmàcia, sinó que hi va construir ben a prop una residència d’ancians, que tothom sap que són els principals consumidors de medicaments.

Quan el protagonista d’aquesta rondalla es va sentir saciat de poder municipal i va veure que podia assolir més poder encara governant totes les illes, va fer el salt a la política illenca, després de fer una demostració de colzades i punyalades als seus propis companys de partit. I ho va aconseguir. Sé que vos preguntareu com pot ser que la gent el votàs, però és que en aquella època, la gent d’aquesta terra no era tan conscient com ara, que valoram la natura, les persones i cada pam de territori com un valor preuat, no… En aquells temps la gent valorava l’asfalt, el ciment, el creixement, el consum desmesurat de territori i tantes coses que gairebé ens varen dur al col•lapse com a illa i com a planeta. És més, vos ho creureu o no, però en aquella època negra, fins i tot hi havia gent que sentia odi cap a aquesta llengua en la qual vos estic xerrant.

Per sort, però els nostres avantpassats varen tenir un atac d’autoestima i varen obrir els ulls i s’adonaren que el nostre protagonista no mirava per l’interès general de la població, sinó per els seus negocis i els dels seus amics, especialment els hotelers d’aquí amb negocis al Carib i els constructors de Madrid amb negocis aquí. Per això, en els 4 anys que va ser l’amo i senyor d’aquestes illes, a més de legislar per poder construir a tot arreu, retallar en drets socials de tota mena, des de la Sanitat als Serveis socials i atacar sense miraments a la comunitat educativa, va paralitzar els permisos per a obrir noves farmàcies, arreu, però especialment a prop de la seva, que així va ser com es va convertir en una de les que més facturava.

Fins que un dia varen arribar les eleccions, que per cert, en aquella època encara es feien posant uns papers dins unes urnes, i el poble va parlar alt i clar. No volien saber res de prepotents, avariciosos, dèspotes i persones incapaces de dialogar. I llavors, per fi, aquesta terra va començar a canviar, amb entrebancs i mil problemes, però sí, a finals de maig del 2015, va començar una etapa d’il•lusió que va fer que avui, més de dos cents anys després, encara visquem al paradís.

I conte contat, JR estàs acabat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *