Sàhara Occidental

Entre els conflictes fruit de la descolonització a l’Àfrica, el del Sàhara Occidental és un capítol apart. L’Estat espanyol, l’antiga metrópoli, arribà a uns acords il·legals en termes de dret internacional (els acords de Madrid) just abans de la mort del dictador, Francisco Franco, ignorant per complet els desitjos de la població d’aquest territori, i l’abandonà, permetent l’ocupació per part de Marroc i de Mauritània.

Els saharauis, però , volien decidir per ells mateixos, i iniciaren una guerra que es perllongà durant molts anys. Des de l’any 1992 hi ha un alto-el-foc entre Marroc i la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) que va permetre la celebració de negociacions. Fa 23 anys que aquest conflicte no té sortida, que està bloquejat.

Mentrestant, la població saharaui reivindica les seves idees, manifesta els seus desitjos d’independència, sota l’ocupació marroquina, que, any rere any, reprimeix de manera brutal aquestes mostres de discrepància. La llibertat d’expressió, en qualsevol context, és un bé suprem que tota autoritat té l’obligació, no ja de respectar, sinó de protegir. Peró les forces marroquines continuen torturant, fent desaparèixer, impedint l’accés d’observadors internacionals, empresonant, etc.

La comunitat internacional manté una missió, la MINURSO, que té com a principal objectiu la vigilància de l’alto-el-foc, però a diferència de la gran majoria de missions de Nacions Unides, no incorpora la supervisió del compliment dels drets humans al territori. Cada any es duu a terme una campanya per incloure aquest mandat just abans de la seva renovació, el mes d’abril, però de manera incomprensible, no s’hi inclou.

Si organitzacions com Amnistia Internacional i altres, o fins i tot relators de la pròpia ONU han documentat l’existència de greus violacions de drets humans, ¿per què no poden vigilar els soldats de la MINURSO que les autoritats marroquines violin els drets humans dels saharauis?

Vint-i-tres anys són molts. Massa anys per continuar mirant cap a una altra banda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *