Sense bragues

Aquest 2017 ha començat de manera terrible pel que fa a assassinats masclistes. De fet, i sense ànim de reduir a simples matemàtiques el que hauria de ser una de les principals preocupacions de l’estat, si es segueix la tendència d’aquests dos primers mesos, acabarem l’any amb el doble de víctimes mortals que 2016. Les preguntes que sempre em faig són les mateixes: ens trobaríem davant l’actual desídia política i la pràcticament nul·la alarma social si les víctimes fossin guàrdies civils, periodistes o taxistes? Quan acceptarem que es tracta d’un problema profundament arrelat en aquesta societat nostra, que majoritàriament expressa el seu rebuig davant les situacions més greus però accepta o fins i tot justifica altres mostres que palesen la terrible desigualtat per gènere present a tots els àmbits de la vida?

La darrera mostra la podem trobar en una penosa iniciativa d’una discoteca de Barcelona, que amb l’argument de «és una manera de riure’ns i perquè parlin de tu» ofereix a les dones que vagin sense bragues un pack que inclou l’entrada, la copa i 100 euros en efectiu. Desconec com pretenen comprovar els promotors les condicions imposades, però m’ho puc imaginar; és a dir, que la humiliació envers les dones és encara més flagrant.

No podem romandre callats davant aquestes situacions que molt qualificaran d’anecdòtiques però que són símptomes clars de la malaltia que patim: el masclisme. Bé està tota la tasca que s’ha desenvolupat fins ara des de les distintes administracions i entitats (encara que quedi molta tasca per davant), però el vertader repte és el canvi social que faci impossible que «iniciatives» com la de l’esmentada discoteca es puguin produir.

Un comentari a “Sense bragues

  1. Tan solo les faltaba pedir en el cartel anunciador que las féminas acudieran “sin bragas y a lo loco” para recordar el título de la película de Gerard Loubeau de 1982. Es posible que en aquellos primeros años de democracia, las películas con reclamos eróticos tuvieran cierto tirón tras tantos años de represión y mojigateria, pero que 35 años después se sigan utilizando estos mismos mensajes me parece no solo una cuestión de mal gusto, sino de falta de respeto hacia las mujeres.
    Especialmente grave me parece el tema si lo inscribimos en el actual contexto, en donde según todos los indicadores existe una tendencia al aumento de casos de discriminación, de machismo, y maltrato, del que las 16 mujeres muertas en lo que llevamos de año a manos de sus parejas no es sino una trágica manifestación.
    Pocas bromas por tanto, con el lenguaje y los mensajes que trasladan de forma explícita o implícita un ataque a la dignidad de las mujeres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *