Seriosament: dissolem la Brimo dels mossos?

Sembla que faci broma amb la revolada mediàtica d’aquests dies respecte de Can Vies, però ho dic seriosament. En la Catalunya que volem, la millor opció seria tenir uns Mossos d’Esquadra sense Brigada Mobil d’antiavalots. Els moviments socials, en la seva croada per millorar i transformar la societat, no obliden els cossos de seguretat. Ja hem aconseguit que se’ls prohibeixi una arma lesiva com són les bales de goma, i també hem fet fora un mal comandament. En la campanya per seguir millorant-la proposem, ara sí seriosament, dissoldre la BRIMO. Amb més motiu encara en el marc de conflicte social que es viu aquests dies Barcelona.

 

Els Mossos s’encarreguen de qüestions molt importants: homicidis, màfies, delinqüència, violència de gènere, gestió del transit,… però resulta que totes aquestes unitats han patit retallades mentre que el cos d’antiavalots ha rebut una dotació extra de 2 milions d’euros per nous materials, armes, furgonetes… 2 milions d’euros en plena crisi! És que les manifestacions són problemes tan greus per a la societat? Més que els aspectes abans mencionats? No. Potser és que, els polítics tenen por del poble i volen poder-lo reprimir si fes falta.

 

Algú aixecarà el braç i dirà “I què passa amb els violents que hi ha a les manifestacions?”. Es refereixen als que han trencat ulls, i que l’altre dia van trencar l’oïda a un manifestant d’un cop de porra? “No, no, ens referim als violents de part dels manifestants!”. Ah, el mantra político-mediàtic! En realitat què vol dir això de “violents”? Vol dir que són persones violentes de natural que aprofiten qualsevol excusa per exercir-la, com he sentit dir a Espadaler i a Trias? Totalment fals! Estarem d’acord o no amb la reacció, però tots sabem que la gent s’enfada per certes coses i no per altres.

 

I de quin tipus de violència estem parlant? Morts? Ferits? O trencadisses i focs? Més aviat això últim, oi? Val, llavors és més vandalisme contra mobiliari públic que violència pròpiament dita (que té connotacions d’atacs contra persones). I és que els manifestants no han ferit mai a un ciutadà de a peu! “Però és que també ataquen a la policia!” Bé, això ja és capítol a part. Un dels motius pels que crec que s’hauria de dissoldre la BRIMO és perquè la seva sola aparició en una manifestació, ja incentiva la confrontació. A la última vaga general, quan els manifestants desfilaven per Via Laietana a l’altura de la Plaça de la Catedral. A un cantó hi havia un cordó impressionant de Mossos. A l’altra banda de la Via Laietana, la Patronal del Treball, enemic número u del proletariat. No podent controlar-se els treballadors comencen a llançar crits primer i alguns objectes després. Cap a on? Cap a la Patronal? No! La gent donant l’esquena a la Patronal, s’encarava cap al cordó policial que encenia els ànims. S’entén?

 

No tothom ho està passant bé en aquesta societat, no tothom està feliç amb el sistema capitalista-consumista-competitiu que està organitzat. I algunes persones disconformes creuen que ho ha d’expressar socialment. Senten impotència i ràbia perquè els sembla que tot està “atado y bien atado”. Llavors, quan apareixen uns policies vestits com robocops, diran ells que la indumentària és defensiva, però el cert és que generen amenaça i inquietud, que és el menys indicat per contenir a algú que sent ràbia. En realitat no prevenen res, sinó que més aviat, els enfrontament amb la policia representen metafòricament l’oposició al sistema opressor, i permeten simbolitzar el desacord d’una persona enfadada políticament amb la institucionalitat.

A més, com que estan abillats amb tanta protecció que, a part d’amagar la persona que hi ha dins (semblen més màquines que éssers humans), també la fan semblar invulnerable. Llavors dialogant amb gent que tira pedres a la policia, els he preguntat: “¿Si un policia antiavalots s’ajupís davant vostre a recollir alguna cosa i li caigués el casc, deixant el seu cap al descobert, aprofitaríeu l’oportunitat per colpejar-lo amb una pedra o pal i ferir-lo greument o matar-lo?” La cara de sorpresa per la pregunta no deixava lloc a dubtes: Tiren pedres a la policia, precisament perquè creuen que no els faran mal com a una manera d’“expressar” rebuig al que representen. I quan em defensaven que calia enfrontar-se a la policia, els preguntava: “I fins a on estaríeu disposats a arribar i què creieu que aconseguiríeu? Aniríeu pujant el nivell fins a matar com feia ETA?” I també llavors se’ls desencaixava la boca. No són violents, simplement volen escenificar de la manera més grandiloqüent el seu descontentament però, excepte casos clínics puntuals, són gent amb bons valors, que desitgen millorar el món i no volen fer mal de veritat.

 

Aleshores, en aquest marc d’anàlisis: ¿Per què hem de gastar tants i tants diners per mantenir un cos que només serveix com a boc expiatori en unes escenificacions de la mala llet social? És un d’aquells casos en que la pretesa solució ha perdut de vista el problema pel que va ser creat i ja no l’arregla sinó tot el contrari, però ningú sembla adonar-se’n… Per tant, proposem que, en la nova Catalunya, la policia fos present en les manifestacions, de forma tranquil·la i confiada, en forma de parelles de Mossos, a l’estil bobbies anglesos. Més discrets, menys intimidadors, més “vulnerables” (o tan vulnerables com els manifestants), més propers… preparats per a donar solució a petits conflictes entre la ciutadania.

Però la mà tornarà a demanar d’interevenir: “Però sense antiavalots, llavors la ràbia que dius faria cremar containers, bancs, etc… i aquests bobbies no ho podrien impedir!”. I llavors arribem al cap del carrer de la qüestió… Per què la gent està enfadada? Podem fer alguna cosa perquè la gent no tingui aquest malestar interior? En la majoria de casos sí! I els polítics que tant s’estripen les vestidures són en gran part el problema. No de la crisis en si, sinó de la gestió de la crisis. A qui li donen prioritat? Qui tenen en compte i qui no? Per què ajuden els bancs sense condicions? Per què redueixen els impostos als rics (un 20% des de la transició fins ara!). Per què generen les condicions per a la corrupció i defraudació a hisenda? ¿Podem somniar una societat catalana on la gestió pública no generi ràbia? Conviure implica cert malestar, certs desacords, però si aquests es dirimeixin democràticament i no fraudulentament, el malestar no derivarà en ràbia.

 

I en el cas concret de Can Vies, es pot somniar una negociació sense imposicions? En la que s’accepti que era un equipament públic gestionat de manera diferent? D’una manera que també ha de tenir el seu lloc en una societat plural? Simplement són lògiques polítiques diferents: la lògica institucional i la lògica de sobirania ciutadana i popular. I no és més democràtica ni legítima la institucional… El centre ocupat era orgull dels moviments socials i del barri i, durant 17 anys, havia fet possibles infinitat de reunions, festes, xerrades, conferències, etc… per la que havien passat milers de persones. Les que ara es solidaritzen i sorprenen a l’Ajuntament. Perquè enderrocar tot un edifici és tan o més destructor que cremar un container.

 

¿Com us sembla que es valoraria si, la propera vegada que estiguéssim disputant alguna cosa amb Trias o amb Manel Prat, lloguéssim una grua i enderroquéssim una seu de CiU o una comissaria? No em puc arribar ni a imaginar els escarafalls de polítics i tertulians!

 

I en les negociacions sobre Can Vies, la condició de l’Ajuntament era que se sortís temporalment de l’edifici per tal de remodelar-lo i que després es podria tornar a utilitzar, mentre que els que el gestionaven, desconfiant, plantejaven remodelar-lo posant els diners ells mateixos, perquè veien venir que l’Ajuntament l’enderrocaria quan sortissin, com s’ha confirmat ara que l’Ajuntament ha actuat unilateralment. És vergonyós el poc transparents que són, i és clar com entenen la democràcia: intenten aparentar una cosa diferent del que són. Perquè executen aquest desallotjament quan ja no els pot afectar el resultat de les eleccions europees, i restant el més lluny possible de les municipals. Una convergència de condicions que els ha fet enderrocar-lo el dia després de la contesa electoral! I a més cremant un Manel Prat amortitzadíssim amb el cas d’Ester Quintana i altres.

 

Realment Trias ha signat la seva futura derrota municipal, i els socialistes no seran el recanvi anant com van de derrota en derrota. Per tant, necessitaríem alguna cosa millor que destronés aquests dos partits impropis que s’han anat alternant en la ciutat.

 

Mentrestant podem dissoldre la BRIMO un cos: que malaguanya diners públics, que suposa un perill per als manifestants, i que aconsegueix el contrari del que suposadament hauria d’aconseguir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *