Setmana decisiva

Si només ens fixam en el calendari oficial, els ciutadans sabrem quin és el desenllaç d’aquesta tragicomèdia política la setmana que ve, després de la ronda de consultes que farà el rei amb els representants dels diferents partits els dies 24 i 25; llavors coneixerem si el monarca proposa el candidat que ha d’obtenir la confiança del Congrés dels Diputats. Però si no hi ha sorpreses de darrera hora, el quid de la qüestió es dirimirà aquesta setmana, quan el PSOE decidirà si permet o no un govern de Mariano Rajoy i, si és així, quina fórmula adopta perquè la ferida que provocarà sagni el mínim possible.

Pel que fa a la primera part del dilema (abstenció sí, abstenció no), pocs són els que dubten que, després de la lluita caïnita que s’ha viscut i s’està vivint dins el partit socialista, la postura de la gestora i del comitè federal convocat pel proper dissabte serà el de facilitar la investidura de l’encara president en funcions. No s’entendria que s’hagi defenestrat un secretari general que bloquejava qualsevol intent d’abstenció per després fer anques enrere i obrir la porta a unes terceres eleccions.

Per tant, el més interessant de la setmana serà veure amb quin paper s’embolica un regal explosiu com el de no oposar-se a què Mariano Rajoy, el cabdill de les retallades, el que amb les seves polítiques ha dinamitat l’estat del benestar, el que va aplicar el corró de la majoria absoluta en temes d’estat com l’educació o la justícia, el líder d’una trama corrupta, part de la qual s’està jutjant ara mateix (totes són expressions utilitzades per destacats membres del PSOE)… sigui de nou el president del govern. Alguns parlen d’abstenció tècnica (com si això volgués dir alguna cosa), mentre d’altres asseguren que estan disposats a rompre la disciplina de vot si se’ls exigeix el silenci en la sessió d’investidura.

Com pot acabar tot plegat? Amb el ridícul de les onze abstencions necessàries, amb la imposició de l’abstenció per part de la directiva o amb una aparent llibertat de vot un cop assegurat el quòrum? En qualsevol cas, el resultat final no diferirà gaire: un PSOE dividit, sense credibilitat ni, per tant, possibilitats d’exercir el seu paper d’oposició. Lògicament, el gir polític s’intentarà ensucrar amb missatges com “el mal menor” o “serem implacables amb l’acció de govern” però el mal ja estarà fet; només ens quedarà veure si la temporada que obligatòriament haurà de passar el partit en la unitat de cures intensives aconseguirà guarir el malalt o, com alguns pronostiquen, només li podran subministrar medecines que pal·liïn el dolor mentre camina cap a la seva particular pasokització.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *