Si mirau el vent d’on ve…

Els seus l’han qualificat com el partit de la moderació, el centre sensat que necessita el país o fins i tot com el Podemos de dretes. El seu líder era el gendre que qualsevol mare voldria tenir: educat, ben vestit, atractiu, format, amb el do de la paraula, persona d’ordre… I Ciutadans i Albert Rivera han procurat fomentar aquesta imatge equilibrada, centrista, de ser una frontissa imprescindible per regenerar la vida política espanyola i, lògicament, d’avantposar els interessos d’Espanya als seus particulars. Això és demostra, segons ells, veient la capacitat que tenen de pactar amb l’esquerra (?) i amb la dreta, tant a nivell autonòmic com estatal.

Però què voleu que us digui, deixant de banda qüestions ideològiques, a mi les coses no m’encaixen tan fàcilment com ens volen fer creure. No havíem quedat que C’s havia aparegut en escena per liderar la reforma tranquil·la i per netejar tota la corrupció que emmerdava el sistema (o, més concretament, el Partit Popular)? No va repetir Rivera més de mil pics que ni per acció ni per omissió permetria que Rajoy tornàs a ser president del govern? No era l’onada taronja que recorria el país un símptoma la imprescindible regeneració que reclamava la ciutadania?

Sovint em deman com s’ho fan aquests penells polítics, aquests pomers que, com diu la cançó, dansen d’una manera o d’una altra en funció del vent, per mantenir la credibilitat i la confiança de centenars de milers de persones. De fet, em sorprèn que persones diguem-ne rellevants (periodistes, analistes, etcètera) siguin capaços de qualificar de crisi interna qualsevol indici de discrepància observat en altres partit (en especial, Podemos) però continuïn justificant els canvis d’opinió d’Albert Rivera (amo i senyor de C’s) amb l’argument de “és el millor per a tots”.

L’única esperança que em queda és que, a força de ballar tant, més aviat que tard totes les pomes acabaran caient, i l’arbre taronja de fruita màgica es perdrà dins la boscúria blava a la que sempre ha pertangut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *