Sobre el futur d’aquestes illes

A partir de la meitat de la dècada dels 50, el Turisme comença a agafar un pes específic cada vegada mes important dins del context de l’Economia Balear…..tant es així que acaba desplaçant els altres sectors a posicions “testimonials” dins del repartiment de la activitat econòmica al nostre país excepció feta de la construcció, que no s’entendria mes que com una conseqüència directe del desenvolupament turístic…

Las primeres “fornades” de visitants, gaudien d’un status socials que podríem classificar com alt, ja que els viatges encara no estaven a l’abast dels que anomenem “classe mitja” i, per tant, la primera “invasió” es va caracteritzar per una tendència a viatjar, adquirir propietats a les Illes i visitar-les amb la major freqüència que permetien els mitjans de comunicació de aquells temps i gaudint-ne d’elles com un “Paradís” que calia conservar sols per l’esbarjo d’uns pocs privilegiats ….

A mesura que el creixement econòmic d’Europa va permetre una progressiva redistribució de la renda, el model turístic es transforma amb una industria de “masses” per la eficiència del model que desenvolupen els Tours Operators basat en la integració “vertical” d’un Sector que opera als “països receptors” amb un nivell de preus molt inferior als dels “països emissors” i ofereix, així, un producte prou atractiu per a les classes mitges europees, en el que es guanya poc en cada operació, emperò, amb l’augment espectacular del nombre d’aquestes s’obtenen uns notables beneficis…..

Aquesta segona “fornada” de visitants va produir, en primer lloc, una fugida cap a altres destinacions mes “verges” del turisme de la primera “fornada” ja que, a les hores, no era possible compatibilitzar el turisme de “masses” amb el susdit turisme de “qualitat”.

Aquest model va fer créixer, espectacularment, la nostra economia en el sector serveis i construcció. Aquest creixement va fer pujar el nivell general de preus, sense que la productivitat i la innovació ho fessin en el mateix ritme i, com a conseqüència, cada vegada ens varem tornar menys competitius. Així les coses, les grans cadenes hoteleres (amb la garantia del Tours Operators) cercaren nous mercats a on invertir i que també es caracteritzaven per el seu baix nivell general de preus, “ergo”, era possible de reeditar el model “balear” de la segona fornada.

A les cadenes hoteleres li varen seguir els Promotors, Constructors i Instal•ladors, tots ells arropats i finançats, majoritàriament, per entitats de crèdit tipus Caixes d’Estalvis.

Des d’aquest moment i donat que el destí de les Illes era “madur” havia que cercar la possibilitat de fer-lo atractiu de nou. Penso que foren dos les claus de la “tercera” fornada que ha mantingut un benestar “artificial”, emperò que ha durat fins a l’adveniment de l’actual crisi: Un era la “seguretat”dels Serveis que s’oferien (TT.OO., Hotels, Lloguer de Cotxes, Seguretat Política i Ciutadana, Bancs i Canvi de Moneda, etc.) i l’altre, l’abaratiment del transport per la combinació de vols chàrter i regular.

L’anterior ha permès que els dos tipus de turistes i/o visitants (“massa” i “qualitat”) compartissin el transport cap el mateix destí, sense fer-ho respecte dels establiments i zones de destinació a les Illes. Així mateix, aquesta retornada dels visitants de “qualitat” ha reportat un creixement del sector constructiu per la compra d’habitatges i reformes de finques per part d’aquestos. Així doncs, sembla que estem abocats a mantenir i perpetuar un model d’Economia a on el Sector Turístic sigui, marcadament, majoritari…..!!

El que crec que es interessant indagar i analitzar es la raó per la que, havent estat prioritaris dins d’aquest sector i sent “balears” les principals cadenes hoteleres, no siguem un referent mundial com ho es la City de Londres en el mon financer, per exemple…?

Per què no som un referent dins del mon de l’aviació civil havent estat la seu de 5 companyies aèries, totes elles d’una importància singular i amb un tràfic aeri dels mes importants d’Europa? Per què no som el referent de logística dins del mon dels creuers, atès que tenim el primer aeroport per nombre de passatgers en l’estiu, a mes d’innumerables empreses de reparacions i instal·lacions?

Per què no tenim a la nostra terra la seu de cap organisme internacional del Turisme ni som capaços de obtenir l’organització d’esdeveniments com la Copa Amèrica, si gaudim del millor camp de regates de la Mediterrània occidental? És que estem condemnats, per sempre, a tenir el model econòmic i social que ens imposen des de fora? Com podem generar la suficient unitat, força, actitud i tarannà que ens faci anar tots plegats i generar un efecte “clúster” o de regió capdavantera que arrastra les demès?

Què podem fer per tenir una autonomia real i poder triar el que és més convenient per a aquest país? O serà que, amb paraules de l’escriptor valencià Joan Fuster, sempre serem “sucursalistes”?

Crec necessari, com a mínim, fer dues reflexions:

Quin seria el millor futur per aquestes illes i, per tant, quin model econòmic i social s’hauria de desenvolupar per a assolir-lo?

Com ho hauríem de fer per què ens ho deixessin fer?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *