Sols

Fa aproximadament un mes, la revista Quaderns Gadeso publicava els resultats d’una investigació focalitzada en les famílies de la nostra comunitat que tenen els dos progenitors treballant (o un, en el cas de llars monoparentals), especialment dins el sector serveis, per destacar les enormes dificultats de conciliació que patien. En aquell número, s’afirmava que s’està donant una autèntica paradoxa, doncs durant l’estiu, quan els fills en edat escolar tenen vacances, el pare i la mare estan ocupats, i durant l’hivern, quan els fills van a escola, almenys la mare està “desocupada”. Aquesta situació planteja autèntics problemes per poder compaginar la vida laboral amb l’atenció als fills i les tasques de la llar.

Ahir es presentava el darrer informe d’Educo, una ONG que treballa en favor de la infància i en defensa dels seus drets (especialment el de rebre una educació equitativa i de qualitat), titulat Nativos de la crisis: los niños de la llave, amb l’impactant subtítol Una infància silenciosa que sobreviu esquivant les trampes de l’escassetat.  El document destaca que, en una societat on un de cada tres nins i nines viu per sota del llindar del risc de pobresa, aquest són natives i nadius de la crisi. “És una generació que desenvolupa les seves expectatives i aspiracions a la llum d’estereotips de riquesa, amplificats en els mitjans d’informació, com a camí de felicitat, que mostren que el més important és tenir”.

La investigació revela l’existència i expansió d’una infància silenciosa, privada, de portes endins i fora del focus del que mesuren les actuals estadístiques, que pateix les conseqüències de la pobresa material, que sobreviu i es desenvolupa en un context complex de precarietats diverses. Són les natives i nadius de l’escassetat, una infància en risc d’exclusió social i aïllament, ja sigui per falta de temps dels seus cuidadors, per falta de relacions properes i socials, o per manca de recursos econòmics. O per falta de les tres.

Es calcula que a nivell estatal, gairebé 600.000 menors d’entre sis i tretze anys es quedaran sols a ca seva aquest estiu perquè els seus pares estan treballant en ocupacions precàries i no tenen recursos per pagar activitats o xarxes socials que els puguin ajudar a fer menys complicada la conciliació.

Als factors de risc que s’associen a aquesta soledat (accidents, internet, consum de televisió, alcohol…), hi hem de sumar que satisfacció amb les relacions interpersonals és l’àmbit de més pes quan les nines i nins valoren la seva satisfacció global amb la vida. Per tant, la pobresa no és únicament l’escassetat de recursos econòmics, sinó també la manca de temps d’atenció de qualitat per part dels seus cuidadors i d’espais de construcció de relacions socials. Com s’afirma en les conclusions de l’informe d’Educo, “es tracta de desafiaments per a les polítiques socials, per a la ciutadania i per a les organitzacions de la societat civil que pretenguin un canvi cultural i una transformació en la vida de nines, nins i adolescents”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *