Som una comunitat poc significativa

«Lamentablemente, el proyecto de Sánchez, en el que no cuenta con nadie que represente el legado de 22 años de Gobierno del PSOE ni ningún poder territorial significativo, aboca al partido a la profundización de una ya gravísima crisis interna». Editorial El País 22 de maig 2017. «El Brexit del PSOE»

No entraré a analitzar la visió d’aquest periòdic sobre la crisi del PSOE. Però he volgut destacar el paràgraf anterior, perquè sense adonar-se, ens dona la visió perfecta de com ens veuen des del poder central estatal. Solament Francina Armengol va donar suport explícit a Sánchez després de les entregues dels avals. Els editorialistes de «El País» remarquen clarament que Sánchez no té el suport de cap poder territorial significatiu.

Clar i català. No pintam una punyetera regadora pels defensors de la visió unitarista d’Espanya. No tenim un exercit de votants que puguin fer por. Podem esser pintorescs. Singulars. O experimentadors de pactes de govern perillosament contagiosos, afortunadament ubicats en espais geogràfics insulars, que actuen a mode de llatzerets naturals. Tanmateix som poc significatius.

A aquesta gent ni se li ha passat pel cap la possibilitat de tenir una mica de cultura o de sensibilitat de tipus federal. Pensar un model de país a on els seus pobles puguin esser considerats iguals i amb la seva personalitat històrica reconeguda, al marge de la seva extensió o població. On podrien pactar lliurament les normes de la seva convivència o dels seus divorcis. Pensar això és una heretgia ferotge. Una barbaritat que va en contra de les lleis naturals de la física. De la física i molt poc química nación española. Una física que se mou en la direcció de les resultants que surten dels enfrontaments entre les forces i poders més significatius.

No és que hi hagi barons territorials igualitaris. Hi ha marquesos, barons i simples comtes. Poden bellugar pels seus feus, però sempre sota el jurament de fidelitat a la cort central establida. I quan parlamenten ho fan des el número de tropes que aporten. El projecte és de tots i per a tots. Però l’administració del mateix sols pot interpretar-se des de el senat de notables i des de els poders territorials significatius.

Indigna els menyspreu que percebem els illencs quan tractam amb l’administració central o en qualsevol estructura de caire estatal. Sembla que ens perdonen la vida pel simple fet de rebre’ns i escoltar-mos. I per descomptat no ens fan ni punyetero cas si reclamam més finançament, més legislació específica, més sobirania. Si som una comunitat rica! Som significatius per aportar, però poc significatius per a poder reclamar.

Trob tan significatiu aquest paràgraf de «El País» perquè és el que ens espera si pensam que podem surar com a comunitat en aquest magma indefinit de les singularitats encabides en la unitarista espanyolitat. Un zero a l’esquerra o un zero a la dreta de la coma dels decimals.

En aquest estat espanyol l’única manera que tenim perquè ens respectin de veritat com a comunitat, es aconseguir fer-mos significatius. Demostrar que ja no estam disposats a deixar passar cap tipus de menyspreus. Aprendre a fer-mos valer. Amb intel·ligència. Amb constància. Amb força. Per a fer saber a l’estat que en nosaltres també tenen un problema polític. Que en lloc de submissió poden tenir revolta. Com a mínim si veuen les orelles al llop, començaran a considerar-mos una mica significatius.

Un comentari a “Som una comunitat poc significativa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *