Son Sant Joan, el CETA i la miopia localista (I)

La gestió aeroportuària és un tema complex i les variables són moltes, impossible tractar-les i menys explicar-les en un article de breu extensió. Per açò, dedicaré diversos articles al tema i l’error de sol·licitar la gestió de Son Sant Joan, com a “solució” als problemes relacionats amb el transport aeri, en lloc de centrar l’atenció sobre l’amenaça greu de la privatització.

La tant reclamada “cogestió”, sol•licitada en diferents ocasions pel Parlament Balear, novament ha agafat força després de l’anunci d’augmentar l’operativitat de l’aeroport de Mallorca, anunci que ve després d’altres com l’eliminació dels descompte a grups. Però aquest cop la petició no es queda en la cogestió, segons el diari ARA del 26 de febrer, la coportaveu de MÉS, Bel Busquests manifestava: “Ja no ens conformam amb la cogestió aeroportuària (…) volem el cogovern”, pens que és un error aquesta petició, tot i que pot comptar amb la simpatia d’amples sectors socials, econòmics i polítics, a més de medis de comunicació, que en canvi no estan dedicant ni una mil•lèsima part d’atenció a una amenaça real i que és prioritària aturar, abans de plantejar-se altres models de gestió, senzillament, perquè si la privatització passa del 49% al 60% i el control està en mans privades, la capacitat d’influència serà nul·la. Les entitats i organitzacions de les illes balears haurien de centrar tot l’esforç en pressionar per revertir el indecent procés de privatització del 49%, impulsat per la ministra Ana Pastor, del PP, el febrer de 2015.

En moltes ocasions he sentit opinions sobre gestió aeroportuària, fonamentades en prejudicis i el desconeixement més absolut de com funciona un aeroport, i els pros i contres de sistemes diferents de gestió aeroportuària, i el que és pitjor, emprant tòpics que duen a conclusions equivocades.

L’Estat Espanyol té un sistema de gestió aeroportuària, centralitzat, en xarxa i que disposa de 46 aeroports i dos heliports públics, és el principal gestor aeroportuari a nivell mundial, durant l’any passat van passar pels aeroports de AENA més de 230 milions de passatgers, dels quals un 29’5% ho van ser en vols “nacionals” i un 70’5% en vols internacionals, és clar per tant que el volum més important ens ve donat pel turisme. Aquesta dada és important perquè els percentatges no són iguals a altres països europeus del nostre entorn. Tampoc és similar la distribució, sempre es sol dir que a Espanya s’han fet molts aeroports, jo no ho discutiré, ara bé el que hom sol obviar és que els aeroports que han estat protagonistes de grans escàndols, com ara el de Castelló, Ciudad Real, el fracassat d’Alguaire i l’encara no estrenat de Corvera a Múrcia, no són de la xarxa d’AENA i han estat impulsats majoritàriament per entitats d’àmbit provincial o autonòmic.

Certament durant molts d’anys i especialment en l’època d’Alvarez Cascos com a Ministre de Foment es van impulsar moltes infraestructures aeroportuàries que tot i poder considerar-se un despropòsit tenen una gran diferència amb els anteriorment mencionats i es que al formar part de la xarxa estatal d’AENA, són sostenibles i viables econòmicament, ja que la xarxa els manté. Rompre per tant la xarxa estatal pot suposar declarar inviables uns 30 aeroports a tot l’Estat, aeroports que a més, en alguns casos tenen una funció de cohesió territorial i donen un servei social. AENA després de “pagar les despeses de manteniment” de tots els aeroports de la seva xarxa, gestió, abonament de deute, etc., l’any 2016 va obtenir uns beneficis de 1.164’1 milions d’euros nets. Quin sentit té carregar-nos aquesta xarxa que funciona, obté beneficis i a més no costa un cèntim als ciutadans? Perquè els ciutadans i l’opinió pública hauria de saber, abans d’opinar, que AENA no ens costa res, és autosuficient econòmicament i de fet fins i tot aporta part del seu superàvit a la hisenda pública. Els aeroports de la xarxa AENA es mantenen amb els recursos que genera la seva activitat. En un model descentralitzat o de gestió individual de cada aeroport, qui assumiria la despesa dels aeroports no rendibles? La comunitat autònoma? Les Diputacions? Els Ajuntaments? Com he dit abans a l’Estat Espanyol ja tenim exemples d’això: Castelló, Ciudad Real, Alguaire i Corvera. Són aquests els referents que poden interessar? El seny ens diu que no.

Ciudad Real va ser un aeroport promogut per la Junta de Castilla la Mancha, amb capital privat i fons de la CCM (que recordem va ser la primera entitat financera rescatada de l’Estat), va entrar en funcionament el 2008, amb una previsió de trànsit de 2 milions de passatgers, en el 2009 va ser de 53.357 persones i en el 2010 de 33.530, l’abril de 2012 va tancar definitivament les portes. El cost d’inversió va ser de 1.100 milions i el final encara no està clar, després de subhastes desertes i diferents intervencions judicials. El de Lleida-Alguarie impulsat per la Generalitat està a una sisena part de la seva suposada capacitat. El de Castelló potser és el més conegut, un dels emblemes del PP Valencià, actualment la seva gestió està adjudicada a SNC-Lavalin, una empresa que està a la “llista negre” del Banc Mundial, per corrupció…i finalment del de Corvera una altra joia, recoman la lectura del meu article publicat al periscopi el passat 6 de març de 2017.

Gestionar aeroports no és fàcil i tinc dubtes més que raonables per pensar que la CAIB no té en la seva administració gent capacitada per la gestió d’aquesta infraestructura. Hom podrà dir que Son Sant Joan no és comparable als casos anteriors, cert, és el tercer amb més trànsit de l’Estat i els beneficis són enormes, però una primera reflexió que hom ha de fer és si una gestió “individualitzada” el potenciaria o el debilitaria i en segon lloc, quin impacte tindria sobre els altres aeroports de les Illes: Eivissa, Menorca i Son Bonet.

Un comentari a “Son Sant Joan, el CETA i la miopia localista (I)

  1. Coincido en tu visión. Esta corrupción de la transición a lo privado es nefasta, desde mi parcial e inexperto punto de vista, y no esta claro que pueda mejorar nada.
    Los aeropuertos son públicos “per se” y tienen que ser gestionados de forma que atiendan a la sociedad y nunca a intereses partidarios al servicio de los mercados

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *