Son Sant Joan, el CETA i la miopia localista (III)

Alguns dels arguments que se solen utilitzar per demanar la desarticulació d’AENA són la necessitat de gestionar individualment els aeroports, la gestió aeroportuària des de les CC.AA. , o també que a Europa ja no hi ha cap model similar al nostre entorn.

És cert AENA és un cas “únic” i per això és el primer gerent aeroportuària a nivell mundial, en general la gestió aeroportuària està “privatitzada” en alguns casos perquè venen de models històricament privats, en altres casos com la Europa del nostre entorn la privatització de gestors aeroportuaris és impulsat el 1987 per Margaret Thatcher i poc a poc altres països es van afegir, de fet la UE fa dècades que està legislant per afavorir la gestió privada dels aeroports i el transport aeri, privatitzant alhora aeroports i línies aèries públiques, baix l’argument que la gestió privada millora la competitivitat, fet no demostrat i que en la majoria dels casos no és cert.

La privatització dels aeroports té un fil conductor, ideològic, amb la privatització d’altres serveis i empreses públiques, serveis d’aigües, telefònica, elèctriques, caixes de pensions, sanitat, educació, pensions… és una involució econòmica i política per desarticular l’estat de benestar i els serveis públics, convertint als ciutadans en “clients”, on només poden gaudir d’aquests serveis els quí poden pagar-los.

En les diferents entrevistes que he pogut mantenir amb representants de diferents partits polítics de les illes balears, mai he trobat prou arguments que justifiquin la gestió “autonòmica” dels aeroports o millor dit de Son Sant Joan, més enllà de que aquesta infraestructura té molts beneficis i aquest és un argument important però no suficient.

En ocasions se m’ha dit que baixarien l’aeroport de categoria per facilitar l’aterratge d’avions i el trànsit (argument que vaig escoltar en plena crisi), com si hom per acabar amb una hipotètica crisi turística digués que per solucionar-la bastaria baixar de categoria tots els hotels de les illes, sent automàticament més barats (és clar que no és el mateix el servei i preu d’un hotel de tres estrelles que un de cinc) i per tant sortiríem de la crisi (…), m’estalviaré dir el color polític d’aquesta gran proposta, però el més trist és que desconeixia que baixar de categoria vol dir baixar de seguretat, de nombre de bombers i la possibilitat de que determinades naus puguin aterrar… tot un negoci. També he sentit com “baixarien les tasses aeroportuàries” quan aquestes són les més barates d’Europa (diferent són les tasses de navegació aèria), boni bé un 40% per davall de la mitja europea i que es pot mantenir baixes, gràcies a que AENA és una xarxa pública d’àmbit estatal, i que en cas de passar els aeroports a la gestió de les comunitats autònomes, privades o es gestionessin individualment les tasses augmentarien si o si.

Tampoc una gestió individualitzada serviria per millorar les rutes o destins, els slots dels avions i rutes es negocien a nivell internacional, tot i que cada Estat és sobirà del seu espai aeri, Europa ja fa anys que camina cap allò que es coneix com cel únic europeu (SES), està clar que AENA a l’hora de intervenir davant organismes internacionals té una posició millor que si cada aeroport ho tingués que fer a nivell individual. A més ja existeixen els comitès de coordinació aeroportuària i cada aeroport té el seu comitè de desenvolupament de rutes aèries amb presència de l’administració autonòmica, local, cambra de comerç, etc., altre cosa és que aquests organismes es podrien millorar.

El “debat” o la petició de gestió individualitzada dels aeroports, en aquest país sempre ha tingut com a defensors grans empreses interessades en la gestió dels aeroports rendibles, però no en els deficitaris “privatitzar beneficis i socialitzar pèrdues” , els sona?, sent la gestió “autonòmica” una primera passa per assolir aquest objectiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *