Son Sant Joan, el CETA i la miopía localista (IV)

La privatització del 49%, d’AENA, el passat mes de febrer de 2015,  va ser un punt i seguit molt important per assolir la privatització de la majoria d’AENA o el 100%, tenim precedents, com el de Telefònica, privatitzada en diferents etapes.  Al voltant d’AENA es mou el 8% del PIB del país, un patís prou important.

Tot i que sembla ser que el TTIP de moment pot entrar en un procés de no ratificació per part dels EEUU, amb l’aprovació provisional del CETA, els problemes greus (entre ells les privatitzacions) segueixen, ja que, el 85% de les empreses del Canadà, són filials de les empreses nord-americanes.

Segons un informe de la pròpia OACI, el número d’accidents i d’incidents relacionats amb les tasques de manteniment en els darrers anys han augmentat un 100% mentre que en el mateix període el número de vols operats ha crescut un 55%, fenomen que coincideix amb la desregularització i privatització del transport aeri.

Per altre banda el TiSA (Acord sobre el Comerç de Serveis) que 50 països estan negociant boni bé en secret, intenta desmuntar el sector públic que queda, donant tot el poder a les grans corporacions, impedint qualsevol procés de reversió. Segons documents filtrats per wikileaks, el TiSA vol eludir la regulació de l’OACI fins ara en vigent i té entre els seus objectius la total liberalització del transport aeri, inclosa la privatització total de la gestió aeroportuària.

Segons han demostrat varis estudis, els processos de privatització a la UE responen a una forma de negoci que dona beneficis durant el procés de privatització, a empreses especialitzades, un cas clar és el d’AENA, World Dividend & Income Fund, una filial de Lazard (l’assessora de privatitzacions, mes utilitzada  a Europa) i que va tenir un paper principal en la privatització d’AENA, va comprar accions durant la OPV (recordem que només durant el primer dia es van revaloritzar un 20’7%) aproximadament un mes més tard, les va vendre amb uns beneficis del 60%, en canvi l’Estat, és a dir tots, vam deixar d’ingressar uns 3.000 milions d’euros.

Si anem considerant tot el que s’ha exposat al llarg d’aquests quatre articles, hom podrà comprovar que no hi ha beneficis pels residents a les illes amb la gestió individualitzada dels aeroports i tampoc amb la gestió o cogestió autonòmica dels mateixos.

Els ciutadans de les illes i les forces polítiques que les representen, incloses les més nacionalistes, haurien de saber que hi ha un perill real i molt present que és la total privatització d’AENA i per tant la lluita contra la pèrdua del control públic sobre el gestor aeroportuària hauria de ser la principal preocupació i fins i tot una qüestió “d’Estat “ molt més important i prioritària en aquests moments.

El CETA, el TiSA i la privatització són amenaces ben reals, i per tant les Illes Balears haurien de començar a filar una xarxa entre sindicats, forces empresarials, forces polítiques, institucions junt amb altres comunitats autònomes i grups parlamentaris del congrés de diputats, no només per fer un front comú davant el que pugui venir sinó fins i tot per reclamar ja, la reversió del 49% privatitzat.

És legítim protestar i reivindicar que AENA escolti la veu de la ciutadania i les institucions de les illes, i és necessari que els aeroports d’interès general que gestiona l’Estat tenguin ben present la seva tasca de servei públic, però tot  açò és impossible amb una AENA privada i el 49% ja ho està, i AENA ja forma part de la CEOE.

La defensa d’una AENA pública hauria de ser objectiu comú, urgent i prioritari; ens hi va molt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *