Tal faràs, tal trobaràs

Els que em coneixen saben perfectament que no sóc precisament fan del nou starlet de l’independentisme, el diputat del Congrés Gabriel Rufián. Amb les seves (males) maneres de dir les coses i els seus (anti)discursos, organitzats a partir de tweets sense cap tipus de cohesió interna ni narració, diuen que fan una política perquè arribi a tothom perquè diu allò que pensa la gent del carrer. Potser sí que ho diu, però no tot el que hi ha al fons justifica les formes. Aquesta gent que s’escolta tant quan parla i que s’agrada tant, sol caure en una prepotència que, posada al faristol del Congrés, sona a nen petit ficat al mig d’una conversa de grans. Tot i així, res justifica que des de certs partits s’intenti difamar-lo amb suposades proves falses.

Dimecres, el diputat del PSOE Miguel Ángel Heredia acusava Rufián de fer servir el cotxe oficial, al qual suposadament havia renunciat el parlamentari d’ERC. El socialista, a més, assegurava tenir un vídeo on es veia a Rufián baixant del cotxe amb altres diputats convergents. Segons Rufián, que des del primer moment ho va negar rotundament, quan es va acostar a Heredia perquè li ensenyés el vídeo i li va dir que no era ell, el diputat malagueny li va contestar “Ja ho sé. Però tal faràs, tal trobaràs”. L’acusació era tan injustificada que des de les xarxes socials es va començar el hashtag #QueremosVerElVideoHeredia i fins i tot es va començar una campanya a l’inútil i ja vulgaritzat fins a un punt còmic portal change.org demanant que el faci públic. Però ni així. El parlamentari ha seguit com si res hagués passat, tuitejant sobre altres temes, i ni respon ni tampoc s’espera que ho faci.

No és nou que el tal Heredia, portaveu del PSOE andalús, és òbviament un dels homes forts del susanisme, com Pedro Sánchez va deixar palès ja fa uns mesos. I a partir dels atacs que ha rebut la lideresa andalusa per part de Rufián es podria entendre aquesta tàctica de desqualificació cap al diputat d’ERC. La presidenta del Congrés li va demanar a Heredia fins a dues vegades si volia retirar les seves acusacions, i el diputat andalús s’hi va negar. El debat està servit: . iguiels culpables de quefinal, parli, i no de que han fet a Rajoy president o que han tombat a un primer secretari de forma poés lícit acusar en seu parlamentaria sense proves, o bé, acusar sense mostrar les suposades proves que es tenen? Això no és difamar? Realment s’està entrant en un terreny tan pantanós que seria interessant començar a posar límits a les tàctiques de descrèdit gratuït que alguns partits poc democràtics estan posant en marxa.

La llàstima és que entrar en tot això, al final només serveix per parlar d’allò que volen els susanistes que es parli, i no pas de que han estat els culpables de que Rajoy sigui president o de que han tombat a un primer secretari amb un “cop d’estat” a Ferraz. És cert que la seva tàctica de distracció i difamació els està funcionant (calumnia, que alguna cosa queda), però aquestes maneres tan brutes haurien de quedar almenys fora de l’hemicicle. L’únic que se li pot dir al senyor Heredia és que no es preocupi, que també a ell li arribarà l’hora de passar comptes quan arribi algun dia el Congrés del PSOE. I llavors seran uns altres, probablement companys de partit, els que li recordaran allò de “tal faràs, tal trobaràs”. No queda poc més que confiar en que la justícia divina funcioni, ja que de l’altra justícia, la ordinària, no cap esperar-ne res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *