Tan diferents

Fa uns anys, l’expresident d’Extremadura José Antonio Monago va esdevenir el protagonista de l’actualitat política a causa d’una trentena de viatges que va fer a Canàries quan era senador per designació de l’Assemblea de la seva comunitat. Els desplaçaments res tenien a veure amb la seva activitat com a representant públic, doncs els feia per visitar a la que era (no sé si encara ho és), la seva parella sentimental. Però ni Monago va dimitir ni la Cambra va adoptar mesures per evitar aquest ús indegut dels fons públics, més enllà d’establir alguns controls clarament insuficients.

A l’altra banda del món, i amb la prudència que suposa el desconeixement pormenoritzat del procés, una ministra australiana s’ha vist obligada a dimitir per comprar una propietat aprofitant un viatge oficial. Segons puc llegir a la notícia, «La ministra australiana de Salut, Sussan Ley, va dimitir avui, quatre dies després d’anunciar la seva renúncia temporal al càrrec, arran d’una investigació per les despeses d’un viatge oficial a l’est d’Austràlia en el qual la política va aprofitar per comprar-se un pis». Pel que puc deduir, no era la primera vegada que Ley feia un ús indegut de les seves dietes com a parlamentària.

A més de la dimissió, el govern australià ha anunciat que augmentarà la fiscalització de les dietes laborals dels legisladors del país, creant un òrgan parlamentari independent que supervisarà i s’adjudicarà totes les reclamacions dels parlamentaris, senadors i ministres, i que asseguri que els diners dels contribuents siguin usats apropiadament i en compliment de les regles. Aquest nou sistema de control permetrà que els ciutadans puguin veure gairebé immediatament de ser presentades les despeses dels polítics (que s’hauran de reportar mensualment).

A l’estat espanyol, arran de l’affaire Monago, el Congrés publica al seu web un informe sobre la quantitat i el cost total dels viatges, però no detallarà la quantitat dels viatges que realitzi cada membre de la cambra ni les destinacions ni el seu cost. El que llavors era president del Congrés, Jesús Posada, assegurava que que la cambra no ha de donar publicitat sobre els viatges dels diputats, limitant així les possibilitats de fiscalització. Com resa el títol, som tan diferents…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *