Tancar els CIE

Una de les imatges més difoses en les darreres hores és la d’un grup de persones en el terrat del Centre d’Internament d’Estrangers protestant per les condicions en què es troben. Després d’unes hores de negociació i de «circ mediàtic i polític» (com ho han qualificat alguns), els 40 immigrants que reclamaven un tracte just varen deposar la seva actitud i tot va tornar a la normalitat. Però quina és aquesta «normalitat»?

Els CIE són, sobre el paper, centres temporals d’acollida per a persones que tenen una ordre d’expulsió i estan esperant la seva deportació. No obstant, les múltiples denúncies que s’han interposat per maltractaments o tortura, tant a l’interior dels CIE com en el moment de la deportació per tracte vexatori quotidià i fins it tot per una deficient o inexistent atenció mèdica (palesen que la realitat s’allunya bastant del quadre que ens ofereix el ministre de l’Interior.

Aquests centres són en realitat presons que s’escapen de l’estat de dret, doncs retenen, privades de llibertat, a persones que no han comès cap delicte; simplement, es troben de manera irregular en territori espanyol. A més, en estar indocumentats, moltes de les deportacions no tenen com a destinació el seu país d’origen, sinó algun amb els que Espanya té convenis per abandonar les persones que aquí ens molesten.

Però fins i tot deixant de banda les vulneracions dels drets humans que es produeixen al voltant dels CIE, s’ha de parlar de la ineficiència d’aquests centres, doncs més de la meitat de les deportacions no es realitzen i, lògicament, d’un dels problemes més grans que té ara mateix Europa: la gestió dels fluxos migratoris i la nefasta i inacceptable resposta que està donant a la denominada crisi dels refugiats.

Tancar els CIE seria una primera passa en el canvi de polítiques que hauria d’escometre un estat que es qualifica de democràtic, per després prendre consciència que la misèria, la guerra i el terror, i per tant la necessitat de fugir i cercar aixopluc, no s’elimina amb tanques més altes, lleis més restrictives, manteniment de centres que moltes organitzacions comparen amb Guantánamo o deportacions que massa habitualment no assoleixen els mínims drets humans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *