Temps de llum i de fogueres

No sé si a tothom li passa, però jo som d’aquelles persones a les quals l’arribada d’un nou any li sembla una mena de full en blanc ple de propòsits i oportunitats, d’introduir ni que sigui petits canvis que ens retornin la il·lusió per viure, tot i sabent que la realitat és tan bella com obstinada. Sense ànim d’exhaurir la relació i a manera de petit inventari, vet aquí algunes espurnes que m’agradaria compartir amb tots vosaltres:

1. Com cada any d’ençà un bon grapat, la meva parella i jo anàrem a ses Voltes de Palma per veure l’Adoració dels Reis, l’espectacle que es representa en aquest escenari des de fa 32 anys gràcies als bons oficis de Taula Rodona Teatre i el seu director, Bernat Pujol. En aquesta ocasió ens va acompanyar el tercer dels nostres fills, que gaudí de valent amb les botifarres o improvisacions dels actors que interpreten aquesta magnífica peça de Llorenç Moyà, una vertadera joia del teatre religiós d’arrel tradicional. Enguany hi va haver de tot i molt: la crisi de Podemos, la brutícia a Ciutat, sa Feixina, les reivindicacions del col·lectius animalistes… Resulta fins a cert punt normal que s’aprofiti l’argument de l’obra per fer-ho, però en la meva opinió s’hauria de procurar respectar l’estructura en vers del text original, especialment pel que fa a la rima. L’obra guanyaria amb les aportacions i tot plegat resultaria més coherent i harmònic, sense que això vagi en detriment de la frescor natural i desinhibida del text de Moyà.

2. A Balears, podem? Disculpau el fàcil joc de paraules, però no trob una altra manera més gràfica d’expressar el desencís que em produeix tot el que està passat al nostre Parlament arran de la recusació de les diputades díscoles de Podemos per part de la cúpula del partit. Sabíem que era difícil, però molts teníem l’esperança que per primera vegada s’arribàs a formar un govern d’esquerres –amb tots els matisos que vulgueu– després de dos intents en què aquesta possibilitat restàs gairebé diluïda a causa del pes polític d’Unió Mallorquina i de la seva carismàtica líder, a hores d’ara a la presó. Queda encara legislatura per endavant, és cert, però veig complicat recompondre una escletxa que, lluny de cicatritzar, duu camí de supurar durant molt de temps. Per ventura és un gest inútil, però no hi seria de més que totes les persones implicades en aquest dissortat episodi reflexionassin sobre allò que va donar de sí la passada legislatura, amb un president obsedit amb les retallades i que va indignar la ciutadania amb el seu notable menyspreu a l’educació i la cultura de la nostra Comunitat.

3. Una recomanació cinematogràfica, si és que encara no l’han retirada encara de la cartellera. Em referesc a Paterson, la pel·lícula de Jim Jarmusch que tant ha donat què xerrar en determinats cercles i ambients. Al meu parer l’obra és una lloança a la quotidianitat i al valor de la tan sovint menyspreada rutina, de les quals el protagonista masculí –de nom Paterson, com la ciutat que habita a l’estat de New Jersey– extreu la poesia necessària per sobreviure. Una posada en escena sòbria i un ritme necessàriament lent fan d’aquesta cinta un producte gairebé zen, però sense l’estètica a vegades forçada i una mica elitista d’aquest corrent espiritual i filosòfic. Tot resulta extraordinàriament proper i familiar, amb les justes dosis de bon humor i petit dramatisme que fan de Paterson un deliciós fresc sobre la vida que, gairebé sense adonar-nos, hem desat en bona mesura als prestatges de les vivències més recents i enyorades.

4. Gràcies a una feliç i original iniciativa de l’IES Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques, el passat 7 de gener les torres de defensa de Mallorca tornaren a agermanar-se mitjançant torxes i senyals de fum. Però en aquesta ocasió el motiu no era alertar la població sobre l’amenaça d’alguna incursió enemiga, sinó la necessitat de recordar la situació dels refugiats que arriben a Europa i que necessiten de la llum càlida i acollidora de la nostra solidaritat. Les torres, doncs, invertiren el sentit de la seva funcionalitat i es mostraren com a baluards de benvinguda en un món que sovint ignora un drama de proporcions esgarrifoses, tot recordant-nos que també cal invertir actituds i tarannàs, tant en els governs i les institucions com en la ciutadania de la qual formam part.

Això és tot per avui, amics, gràcies de nou per llegir-me i que tingueu unes bones festes de Sant Antoni i Sant Sebastià!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *