Tercer aniversari del 15M

Fa tres anys va començar el moviment 15M. Vam filmar el que va passar i, un any més tard, vam treure el documental “El despertar de les places” que podeu veure lliurement a internet en llicències lliures. Arran de les projeccions del documental he participat en desenes de debats i m’ha sorprès escoltar sovint comentaris d’aquest estil: “què se n’ha fet del 15M?”, “tanta mobilització i al final van sortir elegits el PP i CiU”, “tant que ens va il·lusionar, i va quedar en res”… I malgrat aquesta percepció de molta gent, tantes coses han canviat… I és que necessitem saber llegir la realitat i celebrar els nostres triomfs.

 

El sorgiment del 15M no va donar lloc a una organització de la que ara puguem comptar els membres. El 15M va ser un “moviment” social. És a dir, que va servir de catalitzador per “moure” col·lectius, associacions, persones no-mobilitzades, iniciatives,… i en aquest sentit continua avui, com un esglaó més de l’espiral de reactivació social. Va canviar radicalment el clima polític del país. Les conseqüències més visibles han estat l’èxit de la PAH, que ja existia prèviament, i que s’ha convertit en l’MST espanyol. Així mateix, un partit com la CUP, també preexistent, ha entrat al Parlament i ha canviat la temperatura fins i tot dins la cambra. També hem vist mobilitzacions anti-retallades i l’enfortiment de mil lluites.

 

Però aquest canvi de clima també està alterant els intangibles. Espanya va conformar-se recentment a través del franquisme. Una República, fins i tot massa tímida políticament, va resultar inadmissible pel poder econòmic. La dreta va propiciar un cop d’estat i la posterior dictadura feixista no va dubtar a cometre un dels majors genocidis de la història: unes 150.000 execucions sumàries! Si ho comparem amb la dictadura de Pinochet que va assassinar 3.500 persones o la d’Argentina amb 30.000, entendrem la magnitud del que va passar aquí.

 

Els cronistes del règim argumenten que la República també va assassinar. Però el que va succeir és que, per resistir el cop d’estat, es van repartir armes al poble i el desgavell va comportar 50.000 execucions sumàries en el bàndol republicà, però que no responien a ordres del govern sinó a grupuscles autònoms, mentre que les 150.000 execucions feixistes, tres vegades més, formaven part d’un pla metòdic per no fer presoners. La dictadura, ja havent vençut, va seguir assassinant per eradicar tot rastre d’esquerres.

I amb aquest llegat històric, Espanya ha esdevingut un país de zòmbies: Totalment desarticulat a nivell social i políticament corrupte i al servei del capital. La transició va ser un intent d’amagar els morts sota una catifa, i continuar com si res. Però això és impossible amb la por i tants morts als marges.

 

35 anys més tard, el moviment 15M, sorgit amb la crisis i contra la falsedat d’una democràcia venuda al capital financer, i ha aconseguit canviar el clima polític en el país zombi i, des de llavors, han anat caient tabús i mites. Gràcies al 15M, els debats de les minories mobilitzades s’han estès a grans capes de la societat, i s’ha acabat posant en qüestió tota la institucionalitat de la transició: la democràcia, la classe política, la banca, la monarquia, la policia, el bipartidisme, la despolitització de la societat, l’ultranacionalisme espanyol,… i això està esdevenint un tsunami social.

 

En el cas que conec, a Catalunya, l’esfondrament de la transició està generant un soroll eixordidor, i l’independentisme popular representa la protesta davant aquesta estructura d’Espanya capturada i controlada per una visió ultranacionalista, casposa i descaradament a favor del capital, sorgida sobretot del cop d’estat feixista i el posterior extermini.

 

Gràcies 15M!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *