Tocata i trànsfuga de Jarabo

“Quan es llança una mentida, i es repeteix amb la freqüència adequada, finalment s’aconsegueix que la gent la cregui. La mentida s’ha de mantenir tant temps com sigui necessari per a l’Estat; Així, s’amagaran al poble les conseqüències polítiques, econòmiques i militars de la mentida. Per això, resulta vital per a l’Estat emprar tot el seu poder en la repressió de qualsevol opinió dissident. La veritat és l’enemic mortal de la mentida, i per això mateix la veritat és el més gran enemic de l’Estat”.

La cita, probablement ja ho saben, és de Joseph Goebbels, ministre de propaganda nazi i artífex imprescindible de la seducció al poble alemany per a abraçar la delirant causa nacional-socialista.

Entre els molts elements de connexió entre els totalitarismes feixista i comunista, sens dubte el de la propaganda n’és un d’indiscutible.

Ahir Jarabo escenificà una astracanada quan, rodejat dels estómacs agraïts que xuclen de la mamella política, Podemos gratia, llançà el missatge que aviat es convertí en un mantra a les xarxes socials: Huertas i Seijas són trànsfugues i, en conseqüència, estan moralment obligades a renunciar a les seves actes de diputades.

Forçar el llenguatge i la semàntica és altra de les armes d’aquesta guerra bruta, perquè fa falta tenir molta de barra per qualificar de trànsfuga a qui tu mateix has expulsat per simples discrepàncies d’opinió i per tal d’eliminar la dissidència.

Trànsfuga és aquell que abandona voluntàriament un partit per passar-se a un altre. I res d’això ha passat en el cas de Xelo Huertas i Montse Seijas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *