Top manta

És una imatge habitual als principals indrets turístics de les nostres illes, i molt més quan comença l’allau de turistes. Hi podem trobar múltiples productes, des de bosses a capells, passant per les ulleres de sol, els enginys per fer-se autofotos o, en els dies de pluja, els paraigües. Les mantes amb la mercaderia se situen en punts estratègics, on el pas de vianants és més espès, i aquells que porten tot el que venen a sobre es passegen per les terrasses més concorregudes.

Ahir mateix, les patronals del petit comerç oferiren dues rodes de premsa per exigir a les administracions més contundència contra la venda ambulant il·legal. Els arguments són prou coneguts: competència deslleial, mala imatge de la ciutat, frau, explotació laboral, màfies… No obstant, i com en quasi tot, ens trobam davant una problemàtica que no se soluciona detenint els venedors o posant multes als clients.

Fa aproximadament dos anys, la reforma del Codi Penal va tornar a convertir el top manta en un delicte castigat amb pena de presó de sis mesos a dos anys. La pregunta que cal fer-se és si és just imposar una sanció tan dura a persones, en molts de casos en situació irregular, que no tenen altra opció per sobreviure (no hem d’oblidar que l’actual Llei d’Estrangeria impedeix que els immigrants indocumentats puguin regularitzar la seva situació i per tant treballar legalment fins que portin vivint almenys tres anys a Espanya). Té sentit que el venedor ambulant sigui considerat un delinqüent i el que defrauda 120.000 a Hisenda no?

Sense menystenir les legítimes demandes dels comerciants, les actuacions no s’haurien de centrar sobre la baula més feble de la cadena. Estiguin o no explotats per màfies, aquestes persones tenen en el top manta una oportunitat per sobreviure, un clau roent al qual aferrar-se quan la resta de portes se’ls hi ha tancat. Compaginar els drets dels uns i dels altres no és, per descomptat, tasca fàcil, com demostren les experiències que s’han intentat desenvolupar a ciutats com Madrid i, sobretot, Barcelona, però és imprescindible un debat profund que analitzi molt bé la situació i que permeti proposar solucions beneficioses per a tots. I, per descomptat, allunyat dels tòpics de sempre: com podem criticar que no paguin imposts si no els permetem tenir papers? Com podem criminalitzar el venedor ambulant però no la xarxa que els proporciona els productes (en molts de casos falsificats o fora de normativa)? Per què és més perjudicial per a les arques públiques un manter que una gran companyia que practica l’enginyeria fiscal? Per què no posam també el focus en els turistes i residents que consumeixen aquest tipus de productes (no oblidem que sense demanda no hi ha oferta)?

En definitiva, per què no ens seiem a reflexionar sobre tota aquesta problemàtica multidimensional, que va molt més enllà d’una mala foto devora la Seu o una pèrdua en el volum de venda?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *