Tourists are welcome

Tots som estranys en algun lloc. Venia pensant-ho des que, arribat a la Bretanya, m’he immergit en el rol de turista. La veritat és que en la pràctica del turisme hom pot sentir un cert desvaliment. Desconeixedor de les convencions i usos locals, de la llengua, almenys dels seus girs i dobles sentits i del plànol mental amb el qual s’orienten els nadius i residents, la capacitat de comunicació et condemna a la pèrdua d’un intercanvi verbal en profunditat i et regrés a un estadi quasi comparable al de la infància en el que tot està per aprendre.

El rol de turista -no em refereixo als hooligans, òbviament- és un rol de debilitat que em genera sentiments de protecció. Com protegiria a un infant i l’orientaria en cas que s’hagués perdut.

De fet, ser conjunturalment turista és com anar un poc perdut, tot i que et pots trobar amb coses meravelloses. Com la preciosa Bretanya -de la qual ara en gaudeixo durant uns dies; o com, en aquest poble medieval, net com una patena i carregat d’història, des d’on escric, la simpatia i amabilitat dels bretons amb els quals vaig topant.

Per això em preocupa que determinades persones errades pateixin de turismofòbia, que no és més que una varietat de la xenofòbia. I que, des d’ella, s’ataqui als innocents, els nostres visitants, que venen a ca nostra a trobar una mica de lleure i plaer de viure, amb la il·lusió d’experiències i troballes físicament i intel·lectualment belles; com les que busquem nosaltres quan anem a casa seva.

És inadmissible fer-los els culpables d’una situació de saturació insostenible de la qual la causa i la responsabilitat de resoldre-la està en nosaltres. Nosaltres, i no ells.

Hem de tenir la casa preparada per a rebre els convidats. Més si aquests han pagat el convit al preu que se’ls hi demanava. No hi ha dret que els responsabilitzem de tenir-la bruta ni que ens queixem perquè ha mancat menjar per tots o no han bastat les cadires disposades per l’àpat, si és que n’hem convidat més dels que hi cabien al menjador.

Aquesta maleïda mania de desviar la mirada fora del camp que hauria d’ocupar la nostra atenció.

Tourists are welcome. A nosaltres ens toca que Mallorca (i Menorca, i Eivissa i Formentera) recobri la calma. Segurament en ella els nostres visitants hi trobarien un redòs i apreciarien haver vingut. I nosaltres hi viuríem sense tant d’estrès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *