Treball en un Call Center. Treball has dit?

Moltes vegades ens telefonen des d’empreses de telefonia mòbil, a qualsevol hora del dia, amb insistència, a vegades amb to amigable, per tal de convèncer-nos del canvi de servidor. Tinc per costum respondre amb amabilitat que no ens interessa i penj immediatament. Solen tenir accent de països llunyans o no, però sabem que la seva feina és insistir, insistir, per aconseguir clients nous.

Altres vegades telefonam nosaltres, a aquests números de quatre xifres de la nostra empresa per què ens informin, o ens solucionin els problemes sorgits. Si ho fan amb més o menys minuts en acabar ens demanen que responguem l’enquesta d’eficàcia de la persona que ens atès. Abans responia amb notes diverses segons el temps d’espera, ara no, ara sempre la màxima nota, des de que he conegut les condicions de feina que pateixen aquestes persones.

Els Call Center no només són d’empreses de telefonia mòbil. També són d’empreses hoteleres, d’aquestes que tenen hotels arreu del món. O d’empreses de transport aeri, o d’agències de viatges, o de lloguers turístics o de venda de mobles per muntar, o … Però totes coincideixen en les condicions de treball.

Grans sales amb moltes pantalles que vigilen els treballadors i treballadores al seu lloc de treball. Sofisticats sistemes que informen als caps, minut a minut, que potser no estan físicament al mateix edifici ni al mateix país. Informen de com treballen les persones que ens telefonen o que reben les nostres cridades. Que saben com usen els minuts que els donen, durant la jornada per anar al bany, o a fumar, quinze durant la jornada de deu hores, per exemple!

No m’invent res, us puc assegurar. M’ho han contat persones que hi fan feina. I a més, no oblidem esmentar l’altre aspecte, potser aquestes persones estan més que formades, no només en llengües diverses segons l’empresa requereixi, em referesc a persones joves que han cursat i acabat carreres universitàries, amb els corresponents cursos postgrau.

L’interrogant del títol, treball has dit?, ve motivat per aquestes condicions laborals. No ho sé si es pot considerar feina com nosaltres, les persones de la meva generació, enteníem. És cert que abans es considerava el treball fix com a una aspiració segura, un objectiu al qual havíem d’arribar per tenir «la vida assegurada» ens recomanaven  els nostres majors. És cert que aquests anys, des de la gran estafa nomenada «crisi», les reformes laborals successives han facilitat tot tipus de contractes i sobretot han promocionat la contractació individual, sabent que hi ha defora molta gent que aspira a aquest lloc. És cert que la gent jove d’avui sap que això de feina fixa significa com a màxim contracte d’un any, renovable.

Totes aquestes certeses fan que hi hagi més contractes però més eventuals, temporers, amb totes les modalitats de durada imaginables, i això ho saben molt bé les treballadores i els treballadors dels sectors majoritaris per les nostres terres, hostaleria, comerç, serveis en general. Per això recentment el Conseller de Treball del Govern de les Illes Balears reclamava no només més oferta d’ocupació, també millor remunerada.

Dins la diversitat de nous llocs de treball en el món globalitzat, informatitzat els call center els tenim molt propers. Pensau-hi dos segons a l’hora de respondre l’enquesta de satisfacció. Us recoman posar la nota més alta, perquè qualificau la persona que us ha atès, i la nota té conseqüències immediates en les seves condicions de treball. Ja podeu imaginar de quin tipus!

Si no estau satisfets de l’empresa reclameu al lloc adient, però no donant una mala nota a les operadores dels call center.

Sé que és un pegat, allò que hauria de dir és que hem de reclamar més Inspecció de treball, sobretot que sigui transferida al Govern de les Illes Balears, que coneix realment la realitat de les empreses d’aquí. 

També hauria d’afegir que cal derogar els successius canvis en la legislació laboral i que aquesta empari les treballadores i treballadors i no les empreses com ara. I donar mitjans perquè les centrals sindicals siguin presents a les grans empreses, a les mitjanes, a les petites, que la negociació col·lectiva sigui efectiva a tots els racons i tots els llocs de treball.  Tant de bo totes les persones joves en començar la seva vida laboral  tinguessin clar que han de tenir un carnet del sindicat, com tenen el DNI… joves i no tan joves.

Però això sí que excedeix aquest article. Malgrat només sigui un pegat, pensau en les condicions de feina dels Call Centers quan  aquestes us demanin una nota.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *