Trump i el govern dels grans milionaris

Al principi em va semblar una simple anècdota. Trump es proposava governar amb tot un seguit de grans milionaris. Al mateix temps els mitjans de comunicació repetien que les extravagàncies del nou president, s’anirien aclimatant als banys de realitat que comporta l’exercici del poder polític.

Ara ja ho veig tot amb molta més preocupació. Trump està capgirant les nostres formes d’entendre la política. L’estat modern teoritzat des del Renaixement, a part d’obtenir el monopoli de la força a través de l’exèrcit i posteriorment amb la policia, es basava en una nova manera de gestionar el poder. Per una banda, la creació dels empleats públics dotava d’una estructura estable a la gestió. Per una altra, els representants polítics (electes o no) encara que sempre defensaven els interessos de les classes dominants, calia que intentessin presentar-se com a defensors dels interessos generals. La política, malgrat sempre estava en darrer terme al servei dels poderosos, tenia un cert marge d’autonomia i precisava d’una certa capacitat d’arbitratge per intentar harmonitzar interessos. Especialment quan es donaven contradiccions internes dintre de les pròpies classes dominants. La política acabà sent entesa com l’art de la intermediació i la bona gestió del poder en unes societats cada cop més diverses internament. La identificació exagerada amb el poder econòmic acabava sent negativa. El sorgiment dels partits polítics és una de les formes d’intentar canalitzar les regles de participació i gestió del poder en les societats liberals.

Trump està trencant amb aquesta concepció de la política entesa com l’art de la intermediació. La simpatia popular que ha pogut arrossegar en la seva crítica a l’establishment polític, no tenia la intenció de fer avançar la democràcia, sinó més bé d’arrasar amb el que hi ha, per tenir un camp nou a lloure. Un camp nou per a crear unes noves regles de joc i imposar-les o per nassos o per bemolls.

Quan els grans milionaris agafen directament les regnes del govern de l’estat militarment més poderós del món, qüestionen els aparells i equilibris dels partits tradicionals nord-americans, i declaren de manera unilateral regles noves a empreses pròpies i a estats veïns, ja no ho podem veure com a simples sortides de botador d’un personatge histriònic i egocèntric. Uns determinats grans milionaris volen governar als Estats Units com si fossin les seves pròpies empreses. Amb el seu concepte de poder absolut empresarial. Les ordres no es discuteixen, s’apliquen. Els twits presidencials ja no seran eslògans publicitaris. Seran les noves consignes per a complir.

Al darrera de la proposta del mur a la frontera de Mèxic, i que el seu pagament ho farà el govern mexicà, hi ha un concepte de “vivor” empresarial que vol caure simpàtic. Tal com si Hitler argumentàs que els familiars lliures dels presoners dels camps de concentració, haguessin de pagar els costos de manteniment dels propis camps, i així estalviarien despeses a l’estat. La mateixa tècnica d’inventar-se un enemic, establir una aberració democràtica per a derrotar-lo, i a sobre fer-ho amb una suposada eficiència econòmica.

Trump encara no és president i ja importants empreses han canviat els seus plans d’inversió a Mèxic. El seu suport al Breixit ja ha contagiat d’estil fanfarró a la primera ministra britànica. Desafia a la Xina i a la seva política comercial…Per què ara determinats grans milionaris volen governar directament i passar de sentir-se representats per uns intermediaris polítics? Quines avantatges noves hi veuen? Si no necessiten als per ells ridículs sous dels representants públics, ni posar-se a legislar urgentment noves lleis ja que s’han pogut enriquir com mai, què punyetes cerquen en deixar aparentment la gestió directa dels seus negocis i entrar en el camp de la gestió política pura i dura?

Causa feredat intentar respondre a aquesta pregunta. Especialment pel que el que és segur que tindran de nou, és l’accés al control directe del monopoli de la força estatal. Noves regles econòmiques i un exercit poderós per imposar-les al conjunt del món. L’economia i la política multilateral s’en va en orris. Un nacionalisme excloent i amb voluntat de domini absolut està sent alimentat per aquesta colla de multimilionaris que governaran els Estats Units. La nova hidra del feixisme està covant i creixent darrera el discurs de Trump. Quan més aviat ens adonem, més aviat ho podem començar a combatre.

Un comentari a “Trump i el govern dels grans milionaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *