Trump, la decadència del periodisme i la poca vergonya de l’opinió pública

La victòria de Donald Trump s’ha de considerar, literalment, un miracle. Mai cap candidat havia tingut a la gran majoria dels mitjans en contra (segons La Sexta, mentre que Clinton tenia uns 200 mitjans fent-li campanya, Trump solament en tenia 6 al seu favor), com es mostra també en aquesta gràfica:

grafica-perez

La opinió pública d’Estats Units i encara més a la resta del món, especialment a Europa, recolzava majoritàriament a Clinton.  El món de l’espectacle, amb excepcions com el gran Clint Eastwood, Kid Rock, Jean-Claude Van Damme o Mike Tyson, també es van posicionar al costat de la candidata demòcrata.  Ni tan sols el propi Partit Republicà o moviments tan influents com el Tea Party donaven suport a Trump.

I, tot i això, ha guanyat.  Els principals perjudicats d’aquest desenllaç a curt termini han estat, sens dubte, els mitjans de comunicació estatunidencs i les organitzacions dedicades a les enquestes.  Els primers han quedat com a eines cada cop més inútils a l’hora d’influir en l’opinió pública, unes eines, a més, que han mostrar en aquesta campanya la cara més decadent i vergonyosa del periodisme (si es que es pot considerar periodisme al que han fet alguns) dedicant-se a realitzar una descaradíssima campanya a favor de la demòcrata a base d’ignorar qualsevol cosa que pogués perjudicar-la i d’exagerar fins a extrems vomitius qualsevol fet que els permetés atacar a Trump, arribant a publicar grotesques notícies com la de la influent web POLITICO on es publicà, literalment, “Donald Trump parla com una dona”.  En segon lloc, les empreses dedicades a les enquestes, exactament igual que va passar durant el Brexit, han fet un estrepitós ridícul, ja que totes donaven unes enormes probabilitats de victòria a Hillary.  Això es pot relacionar també amb el suposat “sorpasso” de Podemos al PSOE que havia de donar-se a Espanya i que, al final, no va succeir.  Aquestes entitats haurien de fer una crítica molt seriosa sobre sí mateixes i pensar perquè s’allunyen cada cop més del que pensa la gent.

Finalment, també resulta esperpèntica la reacció d’una part de l’opinió pública, tant a Estats Units com a Europa, on es considera que la victòria de Trump és deguda al vot de l’Amèrica profunda, blanca, sense estudis i reaccionaria, una crítica miserable pel menyspreu que mostra cap a una enorme part de la població d’Amèrica del nord i que revela una molt malta actitud davant la derrota, a part de que no es correspon amb la realitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *