Trump

Dues preguntes són les que ara més ressonen després de la victòria electoral de Donald Trump. La primera és com s’ha pogut arribar fins aquí. És a dir, perquè un multimilionari defraudador, misògin, racista i sense cap tipus d’experiència política ha aconseguit derrotar no només Hillary Clinton, sinó gran part de l’opinió publicada i la immensa majoria de les empreses demoscòpiques. I tot sense el suport del «seu» partit (o tal vegada i en part, gràcies a això mateix).

Per a molts, Trump és la mostra clara del fracàs del sistema, d’un establisment que no ha sabut vendre el seu missatge de continuïtat en un moment en què milions de ciutadans reclamaven canvis. D’aquí que el discurs de Trump, prometent lluitar contra unes elits que s’han oblidat de les classes mitjanes i treballadores, hagi calat profundament. Per això han agradat els atacs a la casta del partit republicà i la figura d’una persona aliena als cercles de poder de Washington que s’enfronta en solitari a Wall Street i als congressistes i senadors que, per corrupció o per desídia, han incomplert les seves promeses i abandonats els electors a la seva sort.

Lògicament, la qüestió migratòria ha tengut molt de pes en la victoria final de Trump. En un discurs compartit amb tots els populismes d’extrema dreta que va creixent en les democràcies occidentals, el que serà el proper president dels EUA ha promès que expulsaria els immigrants il·legals, que construiria un inviable mur al llarg de la frontera amb mèxic i que retornaria als nord-americans de soca-rel els drets que els altres els han negat afavorints els estrangers i les minories.

Com deia ahir el periodista Iñaki Gabilondo, Donald Trump és un símptoma clar dels temps que vivim, que ha sabut connectar amb la decepció i el rebuig dels ciutadans envers les polítiques que s’estan aplicant; unes polítiques que provoquen desigualtat i precarietat laboral i que donen l’esquena als que un temps conformaren la columna vertebral del país. Davant els plans econòmics i socials dels demòcrates, Trump ha optat exitosament per avantposar els sentiments a la raó i als fets, amb dos pilars fonamentals: el primer, Make America Great Again, és a dir, tornar a l’època daurada que la incompetència dels que governen ara varen finiquitar: el segon, la creació (en moltes ocasions a base de falsedats) d’un estat de por generalitzada, per després presentar-se com l’únic messies capaç de capgirar la situació.

Naturalment, hi ha molts més factors que s’han d’analitzar (el paper dels mitjans, sobretot), però també cal respondre a la segona pregunta que es deriva d’aquesta victòria: i a partir d’ara, què? Aplicarà Donald Trump totes les mesures que ha anat desgranant al llarg de la seva inusual i caòtica campanya? Romprà els compromisos internacionals adquirits? Començarà a construir el mur mexicà i a expulsar els immigrants sense papers? Empresonarà a Hillary Clinton? Recordem que el milionari no només ha guanyat la presidència, doncs els republicans tenen majoria en el Senat i en la Cambra de Representants i, a més, té a les seves mans el nomenament d’un parell de jutges del Tribunal Suprem (el que pot condicionar la legislació americana en les properes dècades). L’única esperança que els queda als derrotats (que no són només els demòcrates ni els ciutadans dels EUA) és que faci bona la màxima que afima que els polítics mai no compleixen les seves promeses. Veurem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *