TTIP: La nova amenaça per a l’ocupació

En un marc econòmic i financer caracteritzat per una forta translació de les rendes del treball al capital, actualment, al costat del dictat de l’austeritat, es planteja una nova amenaça sobre la democràcia, la justícia i la cohesió social.

El Tractat Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP), negociat entre la UE i els EEUU, comporta el risc que s’enfrontin dues voluntats incompatibles, la de la ciutadania que pretén ser propietària del seu destí, i la de les grans corporacions que lluiten de manera implacable per introduir la seva pròpia lògica en la sobirania popular.

La negociació del TTIP va més enllà d’un tractat de lliure comerç a l’ús, l’objectiu que realment es persegueix és l’eliminació de les anomenades “mesurades no tarifàries” que són lleis i normatives bàsiques que regulen una sèrie de qüestions que van des de l’àmbit laboral a l’alimentari passant pel medi ambient, les finances o la propietat intel·lectual. Per tant, no es tracta d’un acord entre estats per eliminar aranzels, si no, entre estats i grans corporacions, amb tal d’eliminar regulacions en nom d’una suposada eficiència econòmica.

Segons la base de dades de la OIT, la relació entre el creixement del PIB i l’ocupació no és constant. Aquest model considera que, en un escenari TTIP, la pressió sobre la balança comercial es pot traslladar als salaris; el que comportaria una reducció de la participació de les rendes del treball en el PIB encara superior a l’actual i, per tant, una reducció de la demanda agregada. La pèrdua de capacitat adquisitiva per part dels assalariats pot incitar a un nou endeutament, que podria ser fomentat en el marc d’una nova desregulación financera transatlàntica.

La previsible harmonització a la baixa pot ser molt nociva per a l’ocupació, ja molt afectat per la doctrina d’austeritat europea i la seva obsessió per entendre la competitivitat preferentment en relació als costos salarials. Si s’arriben a entendre les normatives laborals com a “barreres” per al comerç, adquirirà una especial rellevància el punt de partida dels EEUU, el qual es va negar a ratificar els convenis de l’Organització Internacional del Treball sobre normes laborals bàsiques com el d’igualtat de remuneració entre homes i dones, el de protecció a la maternitat, treball infantil, i el dret a organitzar-se.

Les empreses, en el seu afany per rebaixar els costos als mínims, veuen en el TTIP una oportunitat per deslocalitzar la producció cap a llocs on els salaris i els drets laborals siguin menors, amb l’únic fi d’incrementar els seus beneficis, tot això dins del marc actual, que els nivells de desocupació a Europa aconsegueixen xifres rècord i amb un elevat atur juvenil.

La pròpia Comissió europea ja ha admès que probablement el Tractat provoqui prejudicis “perllongats i considerables” per als treballadors europeus, ja que encoratjarà a les empreses a proveir-se de productes i serveis dels EEUU, on les normatives laborals són irrisòries i els drets sindicals simplement no existeixen, alhora que reconeix que existeix una “preocupació legítima” que els treballadors que perdin la seva ocupació a causa del TTIP no puguin tornar a treballar.

Davant aquest panorama, podríem estar parlant que es pugui produir una competència (amb tot el que això comporta explotació laboral, jornades interminables de treball, baixos salaris, pèrdua de drets i un llarg etc.) entre els EEUU i Xina?

El mandat de negociació sols fa una referència molt ambigua a l’obligació de les parts de garantir i facilitar el respecte dels acords i normes internacionals, mediambientals i laborals, per tant, tret que s’incloguin en el propi Tractat estàndards comuns respecte a salari mínim, jornada laboral, sistemes de protecció social i drets sindicals, l’ambigüitat pot tenir com resultat el tan conegut dúmping social.

Tot sembla indicar que el TTIP no crearà ocupació, el que sí sembla segur és que generarà una forta desocupació i la Comissió Europea és conscient d’això, ja que ha aconsellat als Estats Membre que utilitzin ajudes estructurals com el Fons Social Europeu.

Encara existeix una gran incertesa entorn del Tractat però el que podem afirmar sense lloc a error és que el TTIP oferirà beneficis a les empreses per què per això va ser concebut, però també tindrà perdedors: una vegada més seran els treballadors i treballadores als quals segurament no els aportarà cap benefici i que novament  seran sotmesos als interessos del capital.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *