Turismefòbia

Aquests dies s’està celebrant l’ITB de Berlín, una de les fires turístiques més important de l’any, i sembla quedar clar que enguany tornarem a viure una temporada històrica en nombre de visitants, que tornaran a omplir hotels, apartaments i pisos i a regar amb un riu d’euros tot el sector, que, ara ja sí, aprofitarà la bonança per redistribuir els beneficis entre tots els treballadors i treballadores (més salari, millors condicions laborals, nul·la explotació), mentre les administracions treballen a balquena per incrementar la capacitat de l’aeroport o facilitar els desplaçaments dels turistes amb noves i ampliades carreteres. És urgent i necessari adaptar la nostra oferta per no perdre el tren del progrés.

Malgrat aquestes innegables bones notícies, sempre trobarem persones i col·lectius disposats a matar la gallina dels ous d’or. Amb els increïbles arguments de la saturació, la insostenibilitat o l’escassa rendibilitat social de la nostra principal activitat econòmica, van a exhibir la seva fòbia al turisme a les fires internacionals, amb l’objectiu d’espantar els nostres clients i retornar les illes a la prehistòria. Per què el GOB i altres antisistema lluiten contra un progrés econòmic que sí, és cert, pot tenir algunes conseqüències mediambientals menors, però que ens farà a tots més rics? Per què enlloc d’anar a Berlín a emprenyar els TTOO no es limiten a fer campanyes per salvar el ferreret? Per què es preocupen per la gentrificació (qui ha dit que sigui dolent, que el centre sigui només per a rics?), la saturació (quanta més gent, més caixa), els fondejos incontrolats (en base a una posidònia de dubtosa utilitat), els residus (quan tenim una incineradora que fins i tot necessita merda d’altres països per alimentar-se) o l’aigua (amb tot el que ha plogut enguany)? Per què aspiren a posar límits a allò que funciona? Per què no veuen que amb la seva turismefòbia ens foten el present? El futur negre que ens pinten queda molt llunyà, i de ben segur el sabrem gestionar quan arribi, encara que sigui en unes illes destrossades i desertes.

Un comentari a “Turismefòbia

  1. El cert és que en els anys 1930 l’estructura econòmica de l’Illa era molt més equilibrada i es vivia relativament molt millor que ara. la qualitat de vida que hi havia fins els anys 90 va ser formidable, amb un medi ambient molt millor del que tenim ara.
    Ara gairebé tota la indústria està desapareguda i el camp abandonat. Si això és qualitat de vida que vengui algú i m’ho expliqui.
    Quants mallorquins fan de veritat feina als hotels. Molt pocs, la majoria són de fora, la gran majoria. Els que ofereixen allotjament turístic a xalets i apartaments són cada vegada més forasters. Els que es beneficiaran del rescat del túnel de Sóller seran els turistes i així anam!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *