Un avanç de la legislatura

El debat d’investidura que s’està celebrant aquests dies en el Congrés dels Diputats és una bona mostra del que serà la legislatura, no sabem encara si breu, sota la presidència de Mariano Rajoy. L’encara president en funcions va exposar dimecres el programa amb el que pensa governar i ahir mostrava la seva vessant més parlamentària per rebatre les acusacions i crítiques de l’oposició. Una oposició, per cert, que es concreta en Unidos Podemos i els partits nacionalistes, doncs el PSOE, a més d’abaixar el cap davant un nou executiu del Partit Popular, va focalitzar els seus atacs en la figura de Pablo Iglesias.

Rajoy estava còmode, i això es va notar. Sense complexos, i sabedor del suport incondicional (sí, incondicional) de Ciutadans i acceptant magnànim la rendició socialista, va assegurar que tot seguiria igual. Si deixam de banda algunes qüestions que podríem qualificar de cosmètiques (paralització de les revàlides, conferència de presidents, pacte de Toledo), el gallec va deixar prou clar que no pensa modificar les línies estratègiques que han marcat el seu primer mandat. Per als que no varen escoltar el seu discurs (o no el varen voler interpretar), basti un exemple: «el gran objectiu de la legislatura és la creació d’ocupació, i per això cal perseverar en la política econòmica que ens ha permès un canvi de rumb i no fer marxa enrere en les reformes que s’han portat a terme». Més clar, aigua.

Antonio Hernando tenia, s’ha de reconèixer, el paper més complicat de la pel·lícula, doncs intentar superar al Rufus Firefly de Sopa de Ganso («aquests són els meus principis; si no us agraden, en tenc uns altres») era una tasca per a la que no tothom està preparat. Però el portaveu socialista, aquell que fins fa unes setmanes assegurava que permetre un govern de Mariano Rajoy era trair als milions de votants del PSOE, va situar la professionalitat davant de tot i va jugar a ser equilibrista: «vostè no ens agrada, senyor Rajoy, però Espanya ens necessita». També utilitzaran aquesta fórmula quan es vegin obligats a aprovar els pressuposts o les retallades que ja s’han anunciat? Com dèiem, la focalització de les crítiques en Podemos i no el en PP és una mostra palesa de la ferida profunda que amenaça la supervivència (en termes de rellevància política) del Partit Socialista. Veurem dissabte si es confirma el trencament que pot suposar el tret de gràcia cap a la pasokització.

Per part seva, Pablo Iglesias va reclamar el càrrec de cap de l’oposició i va portar al límit les seves noves responsabilitats, tornant al seu discurs dur i repartidor d’estopa (continua pensant que això li pot donar rèdits electorals), assegurant que a la cambra hi ha més potencials delinqüents que al carrer o intentant ridiculitzar Albert Rivera. Per cert, que el PP va perdre una oportunitat perfecte per demostrar la seva suposada moderació quan l’inefable Rafael Hernando va retrucar, insistint en les vinculacions veneçolanes dels dirigents de Podemos (aquí, la presidenta del Congrés tampoc no va demostrar l’equanimitat inherent al seu càrrec). Lògicament, Iglesias va anunciar una oposició dura i contundent, però serà inútil si no aconsegueix atreure a la resta de grups parlamentaris. El difícil joc entre els atacs al PSOE (i viceversa) i la seva dependència mútua serà constant en aquesta nova legislatura.

I el líder del quart gran grup parlamentari no es va sortir en cap moment del guió. Rivera, amb la seva oratòria feixuga i previsible, continua identificant-se amb Adolfo Suárez i situant Ciutadans com a l’eix de la regeneració i la lluita contra la corrupció. El seu paper de crossa del Partit Popular va quedar ahir més en evidència que mai; la gran pregunta és si, més enllà d’algunes mesures estètiques incloses en els famosos 150 punts, aconseguirà diferenciar-se de l’empresa matriu.

Mentrestant, els grans temes (desigualtat, Catalunya, educació…) continuen damunt la taula, i ara per ara no hi ha cap indici que permeti albirar un canvi en el rumb que ha seguit Mariano Rajoy en els darrers cinc anys. Veurem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *