Un AVE a Otero

Otero de Sanabria està des de no fa massa al mapa. Aquesta diminuta població zamorana, amb un padró de 26 persones (però que els habitants reconeixen que en són uns pocs menys per defuncions recents), ha aconseguit que el Ministeri de Foment els faci notícia per un dia. El motiu: entre tots els espanyols els construirem una obra faraònica de 4’2 milions d’euros en forma d’estació d’alta velocitat. L’alcalde diu que és l’única manera que no desaparegui el poble, però és que el més estrany de tot és que encara hi visqui algú.

La ridiculesa de l’obra va molt en conjunt amb tot el que ha estat el desenvolupament de la línia d’alta velocitat a Espanya: un despropòsit sense cap sentit. Ara mateix som el país del món amb més quilòmetres d’AVE per habitant (54 quilòmetres per cada milió) però també el que té menys passatgers per quilòmetre. La seva construcció centralista, amb totes les línies ferroviàries construïdes en torn a la radialitat de Madrid, fan que s’hagin deixat per més endavant obres ‘menys’ importants com la interconnexió amb França, que es va fer fa quatre dies com aquell qui diu. Això sí, al ‘92 es podia anar de Madrid a Sevilla en AVE. Tampoc es devia considerar necessari connectar la segona i tercera ciutats més poblades d’Espanya, que són Barcelona i València, però sí fer estacions a poblacions condemnades a desaparèixer. Tot molt lògic.

Aquest episodi em recorda quan jo treballava en política i un dia vàrem a anar a un acte de campanya a l’aeroport de Lleida-Alguaire, que s’havia inaugurat 3 o 4 anys abans. Aquesta obra, pagada quan se’ns queien els diners de les butxaques, va costar 95 milions d’euros, i, d’avions, n’aterraven ben pocs. Això sí, la gent d’allà ens explicava que anaven fins l’aeroport, que estava als afores de la ciutat, a fer una cafè al solàrium de la cafeteria i, si tenien sort, igual veien com aterrava un avió. Aquest era, si succeïa, el moment estel·lar de la visita. Era la seva manera de justificar l’injustificable: que allò era un despropòsit de dimensions majúscules.

Ara podran fer el mateix a Otero, on no tenen supermercat, ni farmàcia, ni centre d’assistència primària. Però els habitants d’Otero de Sanabria podran anar a l’estació d’AVE a fer un cafè i a esperar veure si algú baixa del tren al seu poble, encara que sigui per equivocació. L’alcalde reconeix que amb 10 o 15 persones al dia allò ja seria una festa, i no és broma. El que potser no ha pensat és què oferir a aquells desgraciats que decideixin baixar allà. Això sí, tindran una estació de l’AVE per fomentar el turisme, però encara no se sap quin. Qui punyetes voldrà anar a veure aquest poble i per què? Sempre podrà ensenyar la mateixa estació de l’AVE i explicar la seva història. Potser es converteixen en pioners en el turisme de veure com Espanya ha desaprofitat els seus recursos en construccions ridícules. Sense cap dubte, a Otero de Sanabria sempre tindrien una aturada en aquesta ruta del desastre. Una ruta que ningú sap quan s’acabarà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *