Un creixement robust?

El creixement econòmic de les Illes Balears no registrarà xifres tan elevades com els darrers anys però continuarà sent «robust», el que permetrà la creació d’uns 30.000 llocs de feina en el proper bienni i, per tant, la disminució de la taxa d’atur per sota del 8%. Aquestes són algunes de les principals conclusions del l’informe de situació Balears 2017 que acaba de presentar el BBVA Research, que també destaca que l’ocupació podria situar-se 10 punts per sobre els nivells anteriors a la crisi.

Per tant, i segons l’economista en cap de l’entitat, Miguel Cardoso, ara ja no preocupa tant l’atur com la qualitat de l’ocupació, que és escassa. La realitat és que el mercat laboral mostra encara desequilibris, com l’alta taxa de temporalitat, «molt elevada quan es compara amb altres economies desenvolupades». En aquesta línia, des del BBVA aconsellen reformes que en millorin el funcionament. En paraules de Cardoso, «si el creixement dels salaris segueix en línia amb l’augment de productivitat, seguirà creixent l’ocupació; si aquesta relació es trenca es trencarà la creació de llocs de treball, amb el que això tindrà d’negatiu per al consum i per al conjunt d’una economia que ara dóna símptomes de fortalesa».

Precisament, el no trasllat del creixement econòmic a la qualitat de l’ocupació, el que inclou els salaris, és un dels principals punts obscurs d’aquestes bones xifres incloses en l’informe. Com no ens cansam de repetir en aquest Periscopi, una rendibilitat econòmica sense rendibilitat social, un creixement robust (per emprar la mateixa paraula) sense la consolidació d’un mercat laboral inclusiu és, a més d’una injustícia social, econòmicament contraproduent en una economia basada, sí, en un sector importador com el turisme, però també en el consum intern de la població resident.

Per tant, per molt que el mateix informe asseguri que no és previsible que els fluxos de turistes fugits d’altres destinacions competidores (i que expliquen més de la meitat del creixement de les pernoctacions turístiques) es reverteixin, limitar les possibilitats de l’altre pilar de l’economia, i més quan es preveu un increment dels tipus d’interès a mitjan termini, és com a mínim agosarat.

En definitiva, i sense entrar en altres debats que són sens dubte necessaris (un increment incesant de turistes en un territori limitat per mantenir nivells similars o fins i tot pitjors de benestar?), apostem per traslladar aquest creixement als salaris i condicions laborals dels treballadors. Com ja s’ha dit, per una qüestió de justícia, però també d’eficiència econòmica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *