Un escàndol d’ombres xineses

L’objectiu era Biel Barceló. Just en el moment de presentar la nova Llei de Turisme al Consell de Govern. No, disculpeu. Les coses que passen són sempre per casualitat. Una notícia periodísticament rellevant, oportuna i hàbilment aconseguida. Cal vendre-la amb un bon titular. «El vicepresident dona un contracte a dit al que havia estat el director de campanya de MÉS per Mallorca».

Però primera correcció formal a fer: un contracte negociat sense publicitat és un contracte a on uns tècnics avaluen tres propostes diferents i proposen la que consideren més adient. El responsable polític decideix en funció de l’informe. Després es passen tot un seguit de requisits jurídics i d’intervenció econòmica. No es fa directament a dit ni d’amagat. Segona correcció formal: la contractació es fa a una empresa. No sé si el sr. Jaume Garau és propietari únic de la mateixa o té més associats. Tercera correcció formal: la campanya de MÉS per Mallorca es contracta amb una consultora i Jaume Garau és el seu cap visible. MÉS ha pagat els serveis de la consultora. No deu cap favor a Jaume Garau ni té cap deute amb la consultora. Quarta correcció formal: el pressupost presentat per la consultora de Jaume Garau no va ser acceptat en la primera de les dues campanyes electorals de les generals a on participà MÉS per Mallorca, ni crec que se li demanà en la segona. Garau no va ser el cap de campanya en cap d’aquestes dues comptesses; «gurú» de MÉS en aquests casos, més bé poc.

MÉS facilita al Diari que treu la primera informació, el que ha pogut obtenir sobre els contractes menors a on participa també la consultora de Jaume Garau. El Diari sols treu els que afecten a conselleries de MÉS i a la regidoria de Palma d’Antoni Noguera. Està previst que Antoni Noguera d’aquí a uns pocs mesos sigui el nou Batle de Palma. Els titulars « MÉS dona a dit al seu cap de campanya més 135.000€» I a partir d’aquí s’obri la caixa dels trons dels opinadors. Trames, conxorxes, descrèdit generalitzat de MÉS, peticions de dimissions de tots els consellers de MÉS, alguns alleujats per poder dir a la fi! «tots són iguals».

MÉS intenta fer-se una idea del que està passant. Tots els treballs estan fets, tenen una finalitat, semblen d’una qualitat bona (ara que s’han publicat en la seva totalitat). Però pot haver-hi errades de tramitació administrativa en dos d’ells. S’avalua la situació, es demana excuses de possibles errades i es produeix una dimissió de la consellera Ruth Mateu, assumint unes responsabilitats polítiques per aquesta falta de vigilància. A nivell intern s’obri un expedient a Jaume Garau. Al meu parer aquestes són algunes de les consideracions a fer. Els contractes menors, era necessari fer-los? Estan prou justificats? Compleixen la finalitat pel que s’encarregaren? Estan ben valorats per la feina realitzada? A on es localitzen les errades de tramitació? Per què no es publiquen dos contractes en el portal de transparència? Aquestes són algunes de les qüestions a on s’han entremaliat debats de possibles errades de procediment administratiu en algun cas, plantejaments d’ètica i estètica respecte al tipus d’empreses que MÉS pot contractar en els contractes menors i negociats sense publicitat, el comportament comercial excessivament «agressiu» i en algun cas poc correcte de la consultora, i per acabar-ho d’arrodonir, la fiscalia intervenint d’ofici obrint diligències prèvies, per cert amb una diligència del fiscal en cap com mai havia tingut abans.

El debat públic és fa en termes de cercar la veritat del que realment ha passat? O més bé es vol desenfocar el tema amb un projector que faci una ombra molt més alta i gran del que hi ha en realitat? Es pretén que l’ombra xinesa d’aparença sinistra aconseguida, sigui el que debati la societat? Que es prenguin mesures polítiques a partir de la virtualitat d’aquestes ombres xineses?

L’esquinçada de robes de la bancada del PP, pròpia de l’escàndol farisaic que denuncià Jesucrist, és la demostració més clara del que suposa fer un debat sobre les ombres xineses i no sobre la realitat. Perquè parla de trama el PP? Perquè diu que s’estaven refent els informes? Tal volta perquè parlen amb coneixement de causa? Com a bon espanyolistes volen fer bo el refrany castellà que diu «se cree el ladrón que son todos de su misma condición?

De tota aquesta desgraciada situació també n’haurem d’aprendre el conjunt de l’esquerra. La postveritat i el joc brut maliciós, formen part de l’estratègia de defensa del estatus quo del sistema. Ho fan els mitjans de comunicació estatals, les clavegueres de l’estat, els poders econòmics i polítics oligàrquics. La por a les forces sobiranistes i a les esquerres no assimilades cada cop s’accentua, en la mesura que la crisi catalana s’aprofundeix. I quan s’erosionen estructures de poder dels privilegiats de sempre. Cal tenir-ho cada cop més present. I no donar-lis facilitats amb la ingenuïtat de les nostres errades.

4 comentaris a “Un escàndol d’ombres xineses

  1. Bon escrit.
    Escrit necessari.
    Em qued amb les darreres retxes.
    Quan s’erosionen estructures de Poder dels Privilegiats de sempre… passen aquestes coses.

  2. Aquest es el preu a pagar per un projecte de llei valent? Demanen el cap d’un home valent. Les fa nosa, les trenca esquemes, les toca l’unica anima que tenen, la butxaca. Hotelers? Holdings? Fons inversors? Fiscals que obeiexen ” la voz de su amo “? Membres reconvertits de partits frontissa avui ja rovellats? Cacics de roba blava a l’armari de casa?
    Qui vol el cap de Biel Barcelo?
    Aturauvos a pensar!! Son els de sempre. Els que fan negoci damunt les esquenes i la suor dels altres. L’escoria ben vestida i enllestida que tots coneixem.

  3. Totalmente a favor del artículo. No obstante hecho en falta una cuestión de orden psicológico. Al igual que una persona, una organización que gestiona debe ser valiente, y no asustarse de este modo ante la prensa. Echo en falta, que desde Més alguien compare cualitativa y cuantitativamente los últimos 10-15 años de legislaturas, y el entramado empresarial que los conservadores han impuesto. Pido valentía de análisis, y de voluntad, y sobre todo de autocrítica práctica y constructiva. Mi impresión es diáfana: se ha querido contentar a todo el mundo, haciendo una gestión de mínimos, una gestión poco inteligente, pues la misión de los responsables políticos es velar por que todo lo que se hace y encarga sea eficaz, útil, social, eco. Pero no basta estar al frente de las instituciones, hay que ser sagaz y dejar esta aparente ingenuidad ante los intereses corporativos de los lobbies de siempre.

    ¿Hay tiempo de corregir? Sin duda, Més debe tomar decisiones reales y dejarse de rollos. Si le sigues el cuento al hater, si le sigues la cantinela al crítico conservador, le sigues su juego, un juego que va a la yugular.

    Los votantes de izquierda queremos una izquierda valiente que no se despeine ante las voces de los conservadores. Si Més no sabe ver esto está perdida, y sólo salen fortalecidos “los de siempre”, los que ven las islas como una mera cantera de recursos públicos a esquilmar, incluyendo el territorio y lo que es más importante la visión compartida de unas islas diferentes.

    Valentía, los cobardes deben retroceder, arreglad el desaguisado con Menorca, no seáis ingenuos, sin arreglar este problema el hundimiento está anunciado.

    Yo sigo teniendo esperanza, por que sé distinguir las sombras de la realidad. Dejad de mirar las sombras y manos a la obra.

    Los buenos gestores, saben detectar el talento de análisis, no se dejan llevar por visiones fragmentadas, para hacer eso tic tac, no hay tiempo que perder, el riesgo es dar en bandeja el próximo govern a la fuerzas que han esquilmado y seguirán esquilmando los derechos, el territorio y los recursos de nuestras islas.

  4. El teu article boníssim, com sempre tots els teus. Inquietant com tots, tant si són teus com si no. Me quedo, per a aquesta inquietud, exclusivament, amb el primer paràgraf. De qui són les mans que projecten aquestes ombres, formes, xineses, formes que representen coses distintes a unes mans? Quin/s partit/s ha estat el més beneficiat de la crisi provocada amb aquestes projeccions? Amb aquests amics per a què necessitam enemics? Ho tenim, les persones, la nostra terra, llengua i cultura, ho tenim fotut, molt fotut.
    A no ser que les persones de les Illes es despertin i mirin més com MÉS remunta el vol en lloc de mirar les ombres projectades pels titiriteros que segueixen les consignes que els hi dicten des de Madrid.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *