Un govern ranci per a una Espanya decadent

Molt s’ha dit aquests dies del «nou» govern de Mariano Rajoy: que és més del mateix, que hi ha poques dones i que en general, no es tracta de gent predisposada al diàleg sinó més bé avesada a l’ordeno y mando que les majories absolutes emparen.

La meva opinió, més enllà del que ja s’ha dit i del que és obvi, és que es tracta d’un govern autènticament ranci per a una Espanya condemnada a la decadència, com un peix que es menja la coa: un alimenta l’altre. Un govern com que ve a ser com l’Armada Invencible per a Felip II de Castella, en el sentit que era més fàcil ja fa quatre segles jugar a fer d’imperi que mirar d’abordar amb seriositat els problemes de fons d’un règim en crisi profunda. El resultat d’aquella operació tots el coneixeu: Espanya va quedar al marge de l’Europa moderna.

No entraré en els llinatges dels i les ministres, bona part d’ells aristòcrates i membres d’unes elits absolutament desconnectades de la realitat social. Amb això ja hi hauria per fer una anàlisi sobre la component de classe de l’executiu, i per tant d’a qui és que serveixen.

Anem per parts… El duo reaccionari per al maneig de les finances (Montoro a hisenda i De Guindos a economia) ens fan pensar en més d’allò que ja coneixem: amnisties fiscals, rescat de bancs amb doblers públics, campions en retallades de serveis públics, i zero referències a canviar el model econòmic, perquè per això ja hi ha el mercat, que funciona tot sol. Dues assignatures pendents per als primers mesos de govern: la guardiola de les pensions i resoldre els 5.500 milions d’ajustament al dictat de Brusel·les. Esperem que la resposta a la primera qüestió no sigui la privatització del fons de pensions, i pel que fa a les retallades, ja manegen dues opcions: o repartir-les entre les CCAA, o fer una passa més en la privatització d’AENA, cosa que ens afectaria greument, a les Illes, perquè hipotecaria definitivament la possibilitat d’exercir el més mínim control sobre els aeroports.

Com que Soria ho té malament per tornar, no passeu pena que el germà del secretari d’estat d’energia, el fill predilecte de les elèctriques, se farà càrrec de la cartera de turisme i energia. Ja us podeu imaginar per a qui farà feina. Encara no sabem si na Borrego, la secretària «balear» de turisme de Pozuelo de Alarcón hi continuarà, en tot cas poc aportarà quan fins ara no ens ha aportat res de res.

A Interior, opta per Zoido, un señorito andalús admirador de Susana Díaz i digne successor de Fernández Díaz. Si aquest darrer ha fet servir l’aparell de l’estat per espiar els adversaris polítics i manipular la justícia, no dubteu que Zoido farà el mateix, sobretot després que s’hagi minimitzat una qüestió que hagués fet dimitir a qualsevol ministre arreu d’Europa. El CNI li toca gestionar-lo a ell, però tothom dóna per fet que qui hi comandarà serà la flamant ministra de defensa, Dolores de Cospedal. Cospedal no ha aconseguit desplaçar Soraya Sáenz de Santamaría, però ha aconseguit quedar-se amb el control de l’aparell de l’Estat.

La detenció aquests dies de la batlessa de Berga per la polèmica amb una bandera ens dóna entendre que no es preveu el més mínim canvi en el govern d’Espanya pel que fa a la negació del dret a decidir. I enlloc de fer una aposta intel·ligent, com perquè ens entenem, fitxar un Duran, Rajoy ha optat per una Ministra del PP català, el partit més minoritari de l’arc parlamentari del Principat. Ella ja ha avisat que serà «l’accent català» del govern Rajoy, quin consol.

Per cert: Rajoy s’estima més posar una ministra catalana encara que el PP sigui el partit més minoritari del Principat que no una de les Illes tot i que el PP sigui encara el partit més votat a casa nostra. Tota una demostració del nul nivell d’influència de la dreta illenca a Gènova i per extensió, a Nuevos Ministerios, i un anunci de què el menysteniment cap a les Illes continuarà.

Però vaja: algú esperava més d’un senyor que no ha fet res per ser president apart de confiar en la incapacitat dels altres per conformar una alternativa? Tanmateix, les oligarquies li han fet la feina bruta, i ara esperen el seu rèdit. Ja tenim govern, però no espereu que governi per a vosaltres, estimats lectors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *