Un informe sobre la formació inicial dels mestres

Un grup de vint-i-vuit professors de la UIB hem debatut, durant un llarg període de temps, entorn a dues qüestions: ¿quines mesures s’haurien de posar en marxa per millorar el sistema de formació inicial dels mestres d’infantil i primària? i ¿quines mesures podem posar en marxa a la UIB per millorar aquest sistema? El resultat del debat és un document de 84 pàgines que ara es presenta amb el títol «La formació inicial del professorat d’Educació Infantil i Primària a les Illes Balears. Estat de la qüestió i propostes de millora»

 

Com a resposta a la primera qüestió plantejada es proposen vuit grans mesures de caràcter estructural i estratègic; mesures que van molt més enllà de la capacitat de decisió de les universitats. Es tracta d’opcions que necessiten l’aposta decidida i ferma del poder legislatiu i executiu, amb la complaença i col·laboració de la comunitat educativa. Aquests són els “titulars” de les vuit mesures:

 

1.- Implicar i comprometre la universitat, el govern i la comunitat educativa en la millora del sistema de formació inicial.

 

2.- Adoptar un model formatiu de cinc anys.

 

3.- Establir criteris selectius en relació a l’alumnat.

 

4.- Establir criteris selectius en relació amb el professorat

 

5.- Afavorir un sistema de formació inicial del professorat que sigui equitatiu.

 

6.- Relacionar el sistema de formació inicial amb els processos de la selecció i inscripció del professorat al llocs de feina

 

7.- Difuminar les fronteres entre formació inicial i continuada.

 

8.- Implementar polítiques de revaloració social dels docents

 

Per altra banda, en resposta a la segona qüestió que ha orientat el treball, es proposen deu mesures que, aquestes sí, són a l’abast de la Universitat:

 

1.- Proposar la disminució de l’oferta de nombre de places de nou accés. (Per cert: enguany la UIB ja ho va proposar i la resposta fou negativa)

 

2.- Introduir canvis en el pla d’estudis vigent

 

3.- Fomentar les metodologies innovadores

 

4.- Adoptar noves formes d’organització per a la millora dels processos d’ensenyar i aprendre a ser mestres

 

5.- Millorar el pràcticum

 

6.- Millorar els sistemes de coordinació entre el professorat per fer-los més eficients i dotar-los de condicions materials, assessorament tècnic i de temps

 

7.- Millorar en els processos d’assignació de professorat

 

8.- Formar grups més reduïts

 

9.- “Desburocratitzar” la tasca docent

 

10.- Promoure una avaluació formativa i formadora més estricte.

 

Les propostes –que en el document s’argumenten de forma extensa- estan precedides d’una primer part centrada a proporcionar dades i evidències sobre diversos aspectes relacionats amb la formació inicial dels mestres i de la professió docent. En concret, es contesten a 21 preguntes sobre, per exemple, el nivell de coneixement de l’alumnat quan inicia els estudis, la inserció professional dels mestres, l’evolució de l’oferta i demanda d’aquests estudis, el seu grau de dificultat, etc. etc.

 

Val a dir que per a la realització d’aquest informe no s’ha pogut comptar amb cap dada aportada per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears: de forma incomprensible es negaren reiteradament a aportar cap tipus d’informació.

 

Si voleu, podeu consultar el dossier «La formació inicial del professorat d’Educació Infantil i Primària a les Illes Balears. Estat de la qüestió i propostes de millora» aquí. I  des d’aquesta adreça també podeu accedir a dos dossiers anteriors elaborats pel Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació: un sobre la ràtio alumnes per aula, i l’altre sobre el model lingüístic escolar de les Illes Balears.

Un comentari a “Un informe sobre la formació inicial dels mestres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *