Un món de mil dimonis

“Si el dimoni en aquest món venia, emprenyat se’n tornaria!” Quan era petit, sovint sentia dir a mon pare aquesta expressió, que normalment pronunciava quan les coses no anaven tant bé com ell voldria o algun esdeveniment imprevist havia vengut a pertorbar la proverbial calma que llavors encara regnava en aquesta illa. Sense cap dubte, els recents i tràgics successos de Manchester haurien fet que la pronunciàs amb més força i vehemència que mai, i amb raó. Ja no trobam paraules adients per definir la magnitud d’aquesta nova atrocitat, perpetrada aquesta vegada sobre adolescents que havien acudit a un concert per passar una bona estona, del tot aliens a l’amenaça i el xantatge terroristes…

No és d’aquesta casta de dimonis –terribles, sense cap dubte–, però, dels quals volia parlar-vos avui, sinó més aviat dels que durant aquests dies i fins al 30 de juny conformen la interessant exposició Un món de mil dimonis, dirigida i coordinada per Carme Castells, al Museu Krekovic de Palma. Es tracta d’un recorregut apassionat i suggerent per la geografia dels diables d’arreu del món; tal com explicà amb cura Friso Spoelstra, un dels fotògrafs de la mostra, l’objectiu és anar més enllà dels aspectes purament tradicionals o folklòrics per fer palès que, en gairebé totes les latituds i cultures, les forces del mal tenen la seva representació, sovint amb la intenció d’exorcitzar-les o, simplement, de convertir-les en aliades en els ritus de la fecunditat desitjada o la fertilitat de la terra.

“Mallorca és terra de dimonis”, afirma convençut el jove antropòleg Francesc Alemany Sureda, que ha tengut cura de la documentació i els textos que complementen aquesta interessant exposició. En un interessant article titulat De l’illa a la humanitat: un món de mil dimonis, Alemany descriu una considerable varietat de criatures més o menys malignes que guarden notables paral·lelismes amb els dimonis mallorquins. Moltes d’elles sorgeixen com per encanteri d’entre les boires del bosc, al qual, en un interessant apunt antropològic, defineix com “un ens viu i orgànic, (…) un espai ambivalent, perillós i necessari alhora”. En aquest assaig Alemany defuig –sense negar-lo – el pes de la tradició i aposta per reivindicar la vigència del dimoni en la nostra societat: “A Mallorca, reim i ens ho passam bé, entorn del dimoni; còmodes, solidaris i, el més important, acompanyats. Per uns moments aconseguim defugir la soledat que de cada vegada més sembla estendre’s en el dia a dia dels homes i de les dones; dels pobles i de les ciutats.”. D’altra banda no dubta gens a l’hora d’atribuir al dimoni la categoria d’eina social, un element de la festa que, tot i els intents per aconseguir-ho –especialment durant l’ominosa Dictadura franquista– no ha perdut ni un bri de la seva festiva i satànica dignitat: “respectam el dimoni perquè no el banalitzam. Sabem tot el que ens ofereix i la potència il·limitada que té, com a representació col·lectiva, de cara a la creació i a la recreació de la nostra societat. Un respecte que ens parla més d’un present i d’un futur que no d’un passat remot i idealitzat. Més de projectes que de records; més de renovació que d’antiguitat.”

No us perdeu aquesta interessant mostra del Krekovic. Hi trobareu cultura, investigació, antropologia, delit… Tots els ingredients necessaris perquè, tal com diu Gabriel Janer Manila, “la gent escalfi l’enteniment i faci pecats, els pecats de sempre”. Uns pecats tal volta innocents davant la magnitud dels fets que estan marcant l’època en què vivim, força violenta i convulsa. Tot i aixó no hi serà de més que una vegada a l’any, a través de la figura grotesca i disforja dels dimonis, gaudim sense traves de la nostra condició d’éssers socials, lluny de la fredor de les convencions i la despersonalització causada per una cada vegada major homogeneïtzació econòmica i cultural.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *