Un pacte per a l’educació?… Ja, ja, ja!

Fa riure per no plorar. Sense fer cap tipus d’anàlisi i diagnòstic previ. A quasi dos anys d’iniciada la legislatura, a part de les continues retallades pressupostàries, posen sobre la taula el projecte de llei sobre l’ús de símbols institucionals de Balears i sobre l’ús dels bens immobles i mobles afectes a serveis públics; el projecte de llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat del professorat; el projecte de decret sobre el tractament integrat de llengües i amb la amenaçadora LOMCE com espasa de Damòcles que integra la visió més involucionista de l’educació, ara se li ocorre a la conselleria d’Educació, el recordar-se del seu compromís electoral, de treballar per aconseguir un Pacte per a la Educació.

Després d’intentar carregar-se tota la política consensuada els darrers vint anys sobre normalització lingüística, violentar la majoria dels projectes lingüístics dels centres, no efectuar cap tipus de consulta prèvia ni diàleg amb els estaments de la comunitat educativa, prendre el pel als membres de la Plataforma per a la Educació amb unes suposades comissions de feina, dur en el Parlament una estratègia de confrontació contínua amb l’oposició amb els temes educatius, ara la conselleria diu que vol posar en marxa “les comissions” per treballar les bases per un Pacte per a l’Educació a Les Illes.

Bona manera de treballar per aconseguir els pactes! D’entrada descarten als sindicats que representen més del 80% dels votants a les eleccions sindicals del professorat i del personal no docent. No fan cas de les opinions i de les recomanacions de les associacions de directors de primària i de secundària. De les APIMAS per ignorar-les, ni se dignen a explicar els criteris de representativitat de les distintes federacions de pares i mares d’alumnes, al remodelat en el seu gust, Consell Escolar de les Illes Balears. Als alumnes ni se’ls ocorre que existeixen. Els centres concertats es troben desconcertats sobre el rumb i les conseqüències pràctiques de les aventures legislatives de la conselleria. Amb aquestes realitats, les forces de l’oposició parlamentària, ja han enunciat que no participaran en cap cerimònia de confusió sobre pactes, davant la política de fets consumats de la conselleria.

Idò, perquè encara insisteixen amb tan de cinisme en el tema del Pacte? Doncs per fer maniobres orquestrals de despistament en la seva manera d’entendre la política. L’important es que soni un soroll semblant a la música de pacte, encara que no hi hagi ni harmonia, ni sentiment, ni melodia. I si algun es queixa del que sent, encara li diran que no té gust musical ni voluntat de consens, que per això tenen la majoria absoluta parlamentària.

Després de menysprear, ofendre i voler imposar els seus criteris a la comunitat educativa, la conselleria té avui en dia, la menor autoritat política i moral possible, per poder parlar amb credibilitat de pactes. Tan sols si retiren les mesures més ofensives de la seva creuada ideològica reaccionària, en la que han volgut vestir la seva política educativa, podran mostrar voluntat de que volen de veres arribar a un pacte.

Mentrestant els membres de la comunitat educativa hauran de fer un esforç per no trencar-se de riure, quan sentin dir a la conselleria que cerca un pacte per a la educació. Serà la forma més civilitzada de respondre’ls a la provocació, per tal no anar-lis directament a la jugular.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *